La frase «és l´economia, estúpid», llençada a la cara del candidat rival republicà per part de Bill Clinton, va ser decisiva en la seva primera victòria electoral. Un mandat iniciat amb polítiques d´atenció ciutadana, enfront de l´etapa anterior, militar i guerrera. Una lliçó que serveix avui: l´economia és l´eina bàsica de les actuacions polítiques en les societats desenvolupades.

A casa nostra, el trasllat de les seus socials de les empreses més potents, amb una capitalització de més de 80.000 milions d´euros, a la resta d´Espanya, col·loca el discurs independentista davant la realitat. Amb els efectes d´una divisió política, que esdevé fugida empresarial i aturada econòmica, amb 8.000 milions menys de recaptació a casa nostra, i provoca divisió ideològica. Enfront d´un discurs ideal, on la separació no té cap conseqüència negativa en la nostra vida i la feina. Al contrari, alliberats de l´Espanya ens roba -eslògan copiat del Roma ladrona de la Lega Nord italiana- ens col·locaria en un món de grans inversions i benestar, en la festa d´un Estat nou que podia ser alhora una monarquia nòrdica per prestacions socials, i una Irlanda desregulada i amb un mercat laboral amb poques traves pels empresaris.

Quan el polític Tsipras va pujar al poder en una Grècia arruïnada, amb un programa de resistència social i antieuropeïsme, la realitat va mostrar una altra cosa. Grècia ha suportat tres fortes rebaixes de sous, prestacions i pensions públiques. La venda gairebé total de les empreses públiques, retallades profundes en el sector sanitari i l´acceptació que només amb l´ajut de la Unió Europea, podia combatre la crisi econòmica causada per unes polítiques nefastes, i l´impacte de la crisi mundial. Avui les enquestes prediuen la victòria de la dreta clàssica en les eleccions gregues. La Unió Europea pensa que ha de combatre el populisme i el nacionalisme, que avui governa Hongria, Polònia, Txèquia i Àustria. La Unió es va crear per allunyar els monstres dels feixisme i el nacionalisme imperialista, que van causar milions de morts i la ruïna del continent que dominava el món. Els governants competents han de prioritzar la creació de llocs de treball, i vetllar pel benestar ciutadà en un món a on les inversions i els diners poden canviar de destinació en poques hores. I fer-ho amb polítiques que solucionin els problemes urgents, sent conscients de les conseqüències de les decisions que prenen.