Estàvem un grup d'amics parlant de malalties sense ficar-nos amb ningú, quan a la taula del costat li va venir un infart a un paio d'uns cinquanta anys que compartia una paella de marisc amb la seva família. Una família gran, com de deu persones, on hi havia avis, pares, fills i nets. Devien estar celebrant alguna cosa, unes noces de plata, no sé, potser un naixement, perquè hi havia un nadó. Vaig calcular que l'infartat formava part del grup dels pares, el que no exclou la possibilitat que fos també fill. Tothom va deixar de menjar, és clar, i de parlar de malalties. L'amo del restaurant va dir que tenia un desfibril·lador a la cuina, però que no sabia com fer-lo servir perquè l'havia posat feia dos dies. El va portar de totes formes i un dels comensals va començar a aplicar-li al pit unes descarregades elèctriques que elevaven durant uns segons el tòrax del malalt per després deixar-lo caure.
Mentrestant, jo vaig trucar als del 112, que van anunciar la seva arribada immediata, i em vaig ficar clandestinament a la boca una gamba perquè el succés no m'havia tret la gana. A la quarta descàrrega, l'home va començar a respirar i va obrir els ulls. Durant uns instants va romandre sense saber què fer o dir. Després va demanar perdó per les molèsties. En aquell instant, van entrar uns infermers amb una llitera i se'l van endur a fora, seguit de tota la família que s'havia reunit per celebrar unes noces de plata o el que sigui que estiguessin celebrant. L'amo del restaurant es va fer càrrec del desfibril·lador i va dir mostrant-lo a la concurrència:
- Ja està amortitzat.
La gent va tornar a les seves taules i a poc a poc es va anar restablint l'atmosfera anterior a l'incident. Els meus amics i jo vam continuar parlant de malalties, ara de les relacionades amb l'aparell circulatori. Dos d'ells tenien arrítmies que portaven amb enteresa, tot i que s'espantaven molt quan es manifestaven. Jo no vaig poder afegir res perquè del cor estic bé, o això crec, encara que prenc estatines per al colesterol. El que més em va sorprendre de tot va ser la cara de felicitat de l'amo del restaurant en anunciar que el desfibril·lador estava amortitzat.
