Teatre ple
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
Divendres vam tenir la sort de tenir el gran actor José Sacristán a l´Espai Ter de Torroella de Montgrí amb l´obra Muñeca de porcelana. A l´escenari l´acompanyava l´actor Javier Godino. Èxit de públic; la sala plena a vessar i silenci emocionat durant tota la representació de l´obra de David Mamet. Llarguíssim aplaudiment al final per l´excel·lent actuació.
I dissabte sento a la ràdio que hi ha una crida perquè la gent torni a anar al teatre, al cinema, a actes culturals... Es veu que ha baixat de forma considerable l´assistència a actes programats. La situació política s´ha convertit en la protagonista de les nostres vides des de fa uns mesos. La incertesa que hi ha a l´ambient sobre el futur immediat preocupa i la gent surt al carrer a protestar de forma espontània o organitzada quan es demana.
Però això no és incompatible amb el gaudi de la nostra cultura que tal com es veu està patint les conseqüències d´aquest desassossec. La programació ja estava feta abans d´aquest estat. Anar a un museu, veure una exposició, escoltar un concert, fer una sessió de cinema o anar al teatre també és necessari perquè el país funcioni i declari a tothom la seva qualitat com a societat.
Mentides cíniques
Josep M. Loste Romero portbou
Les crítiques furibundes i irracionals del Partit Popular i Ciutadans al model educatiu català de la immerssió lingüsta, així com al procés cívic de normalització lingüística iniciat als anys vuitanta del segle passat (amb la primera i excel·lent Directora de Política Lingüística, Aina Moll) venen de lluny. De fet, el partit de Ciutadans va néixer a Catalunya, gairebé exclusivament, per «odi lingüístic i cultural» contra el català i per trencar la cohesió social de Catalunya; fins i tot es podria dir que el partit Ciudadanos és molt més espanyolista/assimilacionista que el PP (exceptuant el Sr. García Albiol).
No hi ha dubte que les darreres acusacions d´adoctrinaments contra el sistema educació català són terriblement injustes i malèvoles. De fet, el que realment pretenen el PP i Cs amb l´aplicació de l´article 155 de CE és iniciar -de forma brutal i reaccionària- el control ideològic neofranquista de les escoles catalanes i dels mitjans de comunicació públics catalans.
