Parlar de República dins de l'Estat espanyol és agosarat. Ni tan sols els partits republicans espanyols o els sobrevinguts s'atreveixen a defensar el concepte.
Tot de cop, alguns catalans, gent horrible, estranya i perversa, s'atreveixen a lluitar per la República en la monarquia. Anatema. Tot feia riure fins el discurs del nou rei, el qual, va donar carta blanca a la repressió. Els catalans republicans som mala gent, el pitjor que recorre la mediterrània perquè volem votar. Representa que no podem fer un referèndum, no podem defensar que som una nació, no podem legislar-nos sense que ens controli un tribunal.
Vagi com vagi, avui, 27-O, s'ha proclamat la República Catalana. Gran dia. Tot allò que no podia ser, esdevé i molta gent s'esgarrifa i dona cops de peu d'impotència. No podíeu fer ni això ni allò, tampoc el de més enllà i, malgrat tot, es fa.
Passa. Semblava impossible i inútil, ho deia gent de fora o de la vora. L'autonomia fa temps que s'ha desmuntat, fa anys que estem governats per un tribunal. Tot allò que no podia ser, és. La contra s'ha visualitzat gràcies a una urna. Avui s'ha consumat una perllongació del que va aconseguir el president Josep Tarradellas: el catalanisme no és un invent. Catalunya esdevé un subjecte polític.
El nostre president ho ha afavorit. La unitat d'Espanya com a bé sagrat no sortia al les taules de les lleis bíbliques. Cadascú és deutor de la història que el precedeix. Avui i al Parlament de Catalunya s'ha fet història; un fenomen per a molts inexplicable. La veritat i la realitat no sempre concorden. El Parlament és demòcrata. La repressió mai no ho serà. Aquesta és una República pacífica.
