08 de novembre de 2017
08.11.2017

L'estrip emocional

08.11.2017 | 06:00

Diu Pedro Sánchez, secretari general del PSOE, que a Catalunya molta gent pateix un «esquinçament («desgarro») emocional». I té raó. Molta gent va votar un Parlament que al seu torn va votar un president, el qual va formar Govern. Ara més de la meitat d'aquell Govern és a la presó, i la resta, amb ordre de detenció. És clar que senten un esquinçament emocional!

Molta gent ha vist com amics de la infància aplaudien l'actuació de les forces de seguretat espanyoles l'1 d'octubre i en donaven la culpa als Mossos i als seus caps. Esquinçament.

Molta gent ha de sentir com companys de lleure justifiquen i defensen amb entusiasme la suspensió de l'autogovern per la via del 155 i la teledirecció madrilenya de la Generalitat, i la presenten com la cosa més natural del món. Esquinçament.

Molta gent descobreix que algun apreciat familiar forma part dels qui volen desmuntar de cap a cap tres dècades de política lingüística, sense la qual el català cauria aixafat sota el pes econòmic i institucional del castellà. Esquinçament.

Sí, alguna cosa s'ha estripat des que es va trencar el pacte de la transició entre el catalanisme i l'Estat espanyol. El pacte construït amb el retorn de Tarradellas i l'Estatut del 1979, i renovat en persona, el 2006, per Artur Mas i Rodríguez Zapatero, amb cessions mútues. El va trencar el Tribunal Constitucional el 2010 a instàncies del PP de Mariano Rajoy, el que recollia signatures per les Espanyes, i que a sobre va guanyar les següents eleccions per majoria absoluta. Aquells esdeveniments van ser la gran empenta del procés de radicalització que des de llavors s'ha anat realimentant a banda i banda.

I ara, per cosir l'estrip, el PSOE aplaudeix que s'apliqui l'article 155, se cessi tot un Govern, se l'empresoni al costat de destacats líders de moviments socials de masses, i es faci burla d'un Puigdemont que per a molts catalans continua sent el seu president.

Esquinçament? Sí, el d'aquelles persones que veuen com alguns dels seus conciutadans, amics i companys de tants anys, s'apunten de tot cor a l'« a por ellos». Esquinçats, aclaparats, emprenyats: els adjectius no s'acabarien. Si realment vol cosir l'estrip, Pedro Sánchez s'ha d'allunyar tant com pugui de Mariano Rajoy i la seva bel·ligerància, i ha de permetre o impulsar que el PSC marqui perfil propi i deixi de fer pinya amb els que impulsen i aplaudeixen el 155, els empresonaments i la marxa enrere de tantes conquestes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema