26 de novembre de 2017
26.11.2017

Cartes

26.11.2017 | 06:30

Covards o prudents?
jaume pla riudarenes
Quan un alpinista esquiva una allau a ningú se li acudiria dir-li covard, més aviat expert, prudent o astut. Per què hauríem de pensar que els que componen el govern de la República Catalana són uns covards? Les males formes d´afrontar els conflictes, amb la brutalitat a la qual ens té acostumats l´Estat espanyol, feien presagiar que l´allau de les armes se´ns engoliria. Davant aquesta situació van dividir el govern en dos, una part quedant-se a defensar la república, amb els resultats que tots coneixem, i l´altra meitat, encapçalada pel Molt Honorable President Puigdemont, a Brussel·les, que amb el ventall d´idiomes que domina ha posat de manifest arreu del món el lamentable estil de l´Estat espanyol.
Tota aquesta actuació, ens aplana el camí per consolidar la República. No són covards! Jo diria que han estat prudents i molt astuts.
Ara els unionistes volen contrarestar la realitat d´aquests fets dient mentides per tot arreu que per disfressar-les en diuen ­postveritat (eufemisme de nova parla per a mentida), i d´això l´Albiol i l´Arrimadas en són especialistes.
Compte amb el que fem el dia 21-D. Quedar-nos a casa i no votar seria entregar el Govern català a l´Albiol o l´Arrimadas, que ja sabeu com tracten les catalanes i els catalans. Aixequem els ànims i a votar llistes a favor de la República, que és l´única via possible per resoldre aquest conflicte.


Un socialista a l´Agustí Casanova
Jesús Maria Sanz i López GIRONA
El senyor Agustí Casanova i Masferrer escriu al diari de Girona: «Catalunya està ferida, i alguns creuen que dividida. (d´aquesta divisió en parlaré en el pròxim article per esbrinar si és real o suposada). El PSC, ambivalent amb les seves dues ànimes, és el que més ha insistit que Catalunya està dividida amb la garneua intenció de dividir-la amb fi electoral. A diferència del PSUC van apartar i incomunicar espiritualment els nouvinguts perquè no se sentissin atrets pel catalanisme».
Malgrat que a aquestes altures un està ja curat d´espants, i cada dia sentim o llegim un gavadal de disbarats de tots el signes, aquesta és massa gruixuda com per callar-se-la. Sr. Casanova, com que no vull pensar que parla de mala fe, suposo que parla d´oïda.
Sàpiga que una de les preocupacions dels socialistes durant la transició fou evitar que cristal·litzessin a Catalunya, com havia passat als anys trenta-  dos partits socialistes, un d´obediència catalana i un altre la secció local del PSOE, que consagressin la divisió de les classes treballadores de Catalunya en dos blocs per raó de llengua materna i origen.
Aquesta fou la raó fonamental que ens portà al PSC-Congrés i al PSC-Reagrupament a unir-nos, juntament amb la Federació Socialista de Catalunya (PSOE) en un nou partit, amb personalitat jurídica pròpia i sobirania en l´àmbit nacional català, federat amb el PSOE en l´àmbit de l´Estat, de manera semblant a les relacions entre el PSUC i el PCE. Socialista i catalanista, com eren els partits de Pallach i Reventós.
En la mateixa línia que el PSUC –no cal negar-ho– ens preocupàrem de fer palesa la realitat nacional  de Catalunya als vinguts durant el franquisme, i combatérem tot el que podia significar divisió per raó de llengua o origen. Així ens oposàrem a la proposta de Pujol de doble xarxa escolar i fórem iniciadors i defensors de la xarxa única i la immersió lingüística. A través dels ajuntaments socialistes integràrem els barris, material, moral i culturalment, impulsant la normalització lingüística –amb el lema «el català cosa de tots»– a tots els nivells, incloent-hi les matrícules dels cotxes, administració –incloent-hi organismes de l´Estat a Catalunya–. La nostra divisa en aquests moments era: «Més que mai un sol poble». Aquesta ha estat sempre una de les preocupacions principals de la gent del PSC, per això no ha d´estra­nyar ningú que ho sigui ara, en uns moments que es necessiten moltes, callo... per negar el que tots percebem en qualsevol reunió, festa familiar o cosa semblant. Afirmar sense despentinar-se que, amb maliciosa intenció,  «vam apartar i incomunicar espiritualment els nouvinguts perquè no se sentissin  atrets pel catalanisme». No solament és fals, és quelcom pitjor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema