I de cop, la realitat com una plantofada. Ni ens miren, ni importem, ni ens esperen. Barcelona va ser eliminada a la primera votació. Fa pena llegir les declaracions de Colau, Puigdemont i ministra de Sanitat: la culpa és dels altres. Pati de primària, infantilisme. La crisi política catalana i la del govern municipal de Barcelona, que esclata a quatre dies de la decisió, van ser importants, però no decisives.

La crisi econòmica, la gran depressió, ha perjudicat el prestigi del Sud d´Europa. L´embranzida, la imatge cosmopolita, d´Au Fènix que revifava esplendorosa de les seves cendres i l´anomenada que adquireix Barcelona -i Girona- els anys de les grans transformacions, al voltant de les olimpíades del 92, ha anat llanguint. Es va d´esma. No hi ha projectes ciutadans engrescadors, que renovin l´orgull dels barcelonins per la seva ciutat, ni renovació d´equipaments i infraestructures, ni significatives aportacions científiques i empresarials. L´orgull es dona per descomptat, però no hi ha res que ajudi a recuperar tremp i lideratge de portes endins ni cap en fora. El Fòrum fou un gest decadent i força inútil i el PSC, tant a Barcelona com a Girona, anà llanguint per propi esgotament i per les condicions en què entrava el país.

L´alternativa al govern de les ciutats no ha aportat gaire res de nou. Ni de bo. La fixació convergent pel turisme i el lleure com a primers motors econòmics ha vulgaritzat les ciutats i els ha tret encant. No són aquests serveis sobre els que es creen projectes que donen lideratge a Europa. El «procés» ha aportat la supeditació dels Ajuntaments als interessos polítics de les cúpules dels partits o del govern català i, en lloc de treballar per a la ciutat, els regidors passen les hores repetint als Plens els discursos dels seus partits al Parlament i aprovant mocions testimonials i gregàries. Finalment, han aconseguit que les empreses i el món vegin Catalunya com un lloc insegur per instal·lar-s´hi.

Ara tocarà reconstruir. El primer pas serà afinar de nou una maquinària municipal que presti els serveis a la ciutadania d´una manera eficient i transparent, oberta i àgil, moderna i eficaç. El segon, el model de ciutat, més fàcil d´anunciar que de construir... Tornar a començar.