Jovent tocapilotes

Jovent tocapilotesJoan Casermeiro - Quart

Al principi d´aquesta temporada es va crear una nova penya anomenada Jovent Gironí. Per a tota la afició blanc-i-vermella és un orgull que es creïn noves pe­nyes pel creixement del club i de la massa social. Doncs bé, el cas de Jovent Gironí és peculiar ja que aquesta penya l´ha creat el club per animar a tots els partits, cosa que hauria de ser respectable però no és així. Jovent Gironí és un grup de nois joves que pel que s´ha vist no deixa veure els partits ni respecta la resta de la zona on estan situats perquè amb les seves banderes obstaculitzen la visió del terreny de joc. A part, quan altres penyes inicien algun dels seus càntics, ells ja intenten tapar-los amb els seus impedint així una convivència tranquil-la i un ambient de germanor amb la resta de penyes i afició. A cada partit els membres de seguretat privada del club han reconegut haver rebut centenars de queixes d´aquest grup de nois que no deixen veure el partit però la resposta sempre és la mateixa: «nosaltres no els podem dir res perquè els ha posat el club, si voleu podeu presentar una queixa al club». Jo ja dic des d´aquest article que per a mi aquest grup de nois no són cap penya ni arribarà a estar mai reconeguda ni respectada per la resta de penyes del Girona FC. Doncs bé, dit això, m´agradaria que si algun membre de la directiva o del consell assessor del club llegeix aquest article reflexioni sobre aquest cas i resituï aquests nois a una zona de la grada que no molestin ni impedeixin la visió del partit a ningú; si no se´ls ocorre cap lloc, jo els proposo la part superior de la nova grada de gol nord que sempre està buida, igual que en els partits contra el Sevilla FC i el FC Barcelona, que també estaven en aquella zona.

Des de Sixena a Salamanca passant per Figueres

Mateu Frigoler Teixidor - Canet d´Adri

Que bé que li ha anat a aquest govern espanyol l´article 155 per cometre tot tipus de tropelies contra els catalans i el seu patrimoni. Uns catalanets tan innocens que inclús accepten unes eleccions trampa convocades per un president obligat amb rebequeria (ell és home de «plasma»), a declarar davant un jutjat que l´imputava per corrupció.

Que s´emportin de Lleida amb el beneplàcit del seu alcalde Sr. Ros i del seu partit favorable al 155, les obres del monestir de Santa Maria de Sixena encara té per part dels seus antics propietaris una raó. Que paguin els milions de la seva compra i les despeses de restauració i bon vent i barca nova. L´assumpte més vergonyós és el d´aquesta banda de feixistes encapçalats per un ministre amb un cunyat neona­zi, condemnat per l´atemptat al Blanquerna a Madrid i que mai posarà els peus a la presó. Com s´atreveixen a voler retornar a Salamanca part de l´arxiu de la Generalitat robat per l´exèrcit franquista durant la Guerra Civil. Falten encara milers de documents i cartes de presoners i comdemnats a mort catalans que mai varen arribar a les seves famílies. Us imagineu per a un fill o un net poder tenir a les mans la carta de comiat del pare o l´avi abans d´ésser afusellat? De quina devolució par­len aquesta banda de miserables!

I ara anem cap a la capital empordanesa i parlem del famós testament de l´espanyolista Salvador Dalí. Un testament que va deixar hereu universal de tots els seus bens a l´estat espanyol. Què passarà si continua l´espoli de Catalunya amb les obres propietat de l´inquisidor estat de la «milenaria nación española» Les deixaran a Figueres o marxaran cap al Reina Sofía de Madrid a fer compa­nyia al Gran Masturbador. D´aquesta gent es poden esperar totes les aberracions, però el que no sabrem mai és què va passar a l´habitació de la Clínica Quirón de Barcelona, quan el Dalí va demanar un notari per canviar el testament. Aquest hi va anar en diverses ocasions però mai va trobar el pobre Salvador en condicions per fer el que demanava! Quin misteri! Com molt bé va dir el Marià Lorca, un gran alcalde del Figueres dels anys 80, «hi ha coses que un mateix ha de guardar per a les seves memòries».

Amb tot això no cal que ens desanimem, no seran els nostres titubejants polítics qui ens portaran a la victoria, serem nosaltres, el poble... com va dir Pau Casals a la ONU, «soc català i Catalunya, la nació més gran del món». Sí, mestre, el poble tornarà a derrotar el feixisme i retornarà Catalunya al lloc de privilegi que sempre ha merescut. A l´entrada al Museu Dalí hi ha un monòlit dedicat al més gran filòsof de la història catalana, Francesc Pujols, amb una de les seves més escaients reflexions molt d´acord amb el moment actual: «El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors».

Què desitgem els catalans?

Francesc A. Picas - La Jonquera

El govern de Madrid pretén governar Catalunya com una província espanyola. Catalunya, contràriament, no vol ser governada sota la tutela del govern de Madrid ni sota el seu control. Som una nació, amb personalitat pròpia. Per establir un diàleg entre Catalunya i Espanya és primordial que cap català sigui empresonat ni exiliat. Diàleg no vol dir seguir el criteri del govern espa­nyol «tanto monta, monta tanto», Catalunya com Espanya. Durant cent cinquanta anys, els polítics catalans, si han volgut fer gran i rica Catalunya, han hagut de baixar el cap i col·laborar subjectes al govern Central de Madrid. Aquest no és el règim polític que necessita Catalunya, avui.

El dia 21 de desembre hi haurà eleccions a Catalunya. Esperem que els partits catalans que recolzen l´exiliat president, Carles Puigdemont, obtinguin una àmplia majoria i Catalunya sigui lliure políticament, i totes les famílies tinguin treball i benestar.

Elogi a una manifestació

Jaime Serrano de Quintana - President de l´Associació Cultural Gerona Inmortal

El passat diumenge 26 de novembre va tenir lloc una manifestació d´un nodrit nombre de gironins -no volem entrar en la clàssica i estèril guerra de xifres-afirmant l´espanyolitat de Catalunya.

Destaquem el mèrit dels organitzadors -als qui no coneixíem- per la seva ingent tasca anònima, sense més mitjans que els habituals telefònics, però efectius pel que fa a la consecució de la convocatòria.

Cal assenyalar com a factor important l´absència de protagonisme dels anomenats partits constitucionalistes. En no tenir fins electoralistes, es va mobilitzar el patriotisme de la societat en si mateixa considerada i, d´aquesta manera, es va poder observar la presència de persones de diferents, i fins i tot contraposades, adscripcions polítiques, així com d'altres situades al marge de totes elles.

El fet d´onejar conjuntament les banderes d´Espanya i la Se­nye­ra, al costat dels crits reiterats de Visca Espanya! i Visca Catalunya!, va ser sens dubte la culminació d´una jornada inoblidable.

Reiterem el nostre més sincer elogi pels organitzadors.