Sense gaire ganes vaig començar a veure a TVE1 el debat polític en la nit del dijous dia 7, entre representants de les sets formacions polítiques que han tingut representació parlamentaria en aquest país.
No em referiré als continguts, perquè no vull entrar en aquesta matèria. Només vull fer un comentari que em sembla molt adient de cara al present i sobretot al futur i que he posat per títol d'aquest comentari: s'ha acabat el «pasteleo» entre la majoria dels politics del país. I m'explico: la majoria de la gent probablement no sap que abans del que ha passat en les últimes setmanes, i amb excepció de la CUP, hi havia dues realitats al Parlament de Catalunya i en el món polític en general.
Per una banda el que es podia veure en les cobertures dels mitjans de comunicació, sobretot de les televisions: discussions apassionades en l'hemicicle. Però, per l'altra, els «pasteleos» que acostumava a haver entre rivals polítics, i dels quals poca gent que no hagi viscut els moments que hi havia en els espais dels anomenats «passos perdut» del Parlament pot conèixer o imaginar-se.
Després de l'aplicació de l'article 155 per part del govern del PP i de l'empresonament de diferents polítics d'ERC i de Junts pel Sí -i, abans, dels dos líders socials de l'ANC i d'Òmnium Cultural- a la vista del desenvolupament del debat en TVE m'atreveixo a afirmar que, al cap de molts, molts, molts anys -des de que va començar la seva activitat la primera legislatura del Parlament de Catalunya recuperat l'any 1980- s'ha acabat el»pasteleo» entre els polítics.
Com a demòcrata convençut, i tot i ser conscient de que probablement no venen temps bons per a la societat catalana, per la fractura social que s'ha produït, si més no puc sinó alegrar-me que per primera vegada en 37 anys els polítics es van deixar de familiaritats -«pasteleo»- i van parlar sense aquell doble llenguatge d'abans: un a l'hemicicle de cara als electors i un altre -restringit i amical- als passos perduts.
Benvinguda sigui la política d'un sol llenguatge. Ara només cal esperar i desitjar que també desaparegui el «pasteleo» entre polítics i periodistes.
