Per especulacions sobre el que passarà a les eleccions em sembla un risc innecesari. És fàcil confondre desitjos amb probabilitats. Amb un milió de votants indecisos, tot queda molt obert malgrat que la majoria de les apostes i enquestes apuntin que la governabilitat de Catalunya dependrà del que decideixin els Comuns. Només espero que els esdeveniments dels darrers mesos serveixin per abandonar posicions determinades i es comenci a parlar en nom no d'un sol poble, sinó d'un poble divers. Hem perdut massa temps i ja no en podem perdre més tirant-nos els trastos al cap. Serà necessària la generositat per part de tots, la sang freda i evitar qualsevol esperit de venjança. Suposo que som uns quants els que volem que el nostre futur govern es preocupi de gestionar millor la sanitat, escurçant les llistes d'espera. O buscant fórmules perque la igualtat d'oportunitats a l'educació sigui el seu fonament. Que tinguem un Govern que pensi en la gent més necessitada, solitària i dependent i que no malgasti els diners amb propaganda i despeses funcionarials innnecesàries. S'han d'aplicar les polítiques fiscals justes perquè aquest territori sigui atractiu perquè la gent que vulgui progressar profesionalment hi vulgui viure. Catalunya ha de ser un lloc d'aterratge d'inversions internacionals, no un lloc on les empreses marxin o s'ho plantegin. S'ha de recuperar la confiança i la seguretat. S'ha de refer el pacte entre catalans i entre catalans i resta d'espanyols (o espanyols, com diria un independentista). Totes les previsions internacionals, incloent el Banc Central Europeu, indiquen que la UE entra en un període de més creixement i oportunitats. No es pot perdre més temps. El 22-D es pot obrir una nova etapa: governar pels catalans. Tant de bo la majoria de partits polítics s'apuntin per trobar el comú denominador.
