Cartes

Vicenç Mengual Casellas Figueres

El 5 de desembre del 1935, en José Calvo Sotelo deia: «España, antes roja que rota». Ha canviat res, al cap de tants anys? No, els espanyols -i no pas solament en Rajoy- continuen pensant el mateix. Es pot parlar de tot, però quan ve el moment de dur a la pràctica el trencament, no ho permetran mai. Mai! «A por ellos!», cridaven a Andalusia, un poble «germà», diuen. Per jugar a ser demòcrata, has de tenir un interlocutor que també ho sigui, i Espanya no ho és ni ho ha estat mai. La seva constitució, del 1978, es va fer perquè no es va voler trencar: us recordeu, President, de «reforma o ruptura»? Va gua­nyar la reforma, ja està tot dit.

El que no puc entendre és que encara parleu de diàleg. Verge santa, viviu en un altre planeta! No fa gaire llegia una entrevista al senador irlandès Trevor Ó Clochartaigh, que va venir com a observador l´1-O, en què deia: «Haureu d´agafar el camí de la desobediència civil: Vagues, vagues generals, etc.»

No vaig entendre per què els Jordis i alguns consellers es varen rebaixar a anar a declarar a un tribunal espanyol. S´ha de ser pallús, per fer-ho. Que no sabien que ja no tornarien? No s´ha de reconèixer cap tribunal espanyol i negar-se a declarar. Desobeir!

La vaga general és l´altre instrument que és bo, però no n´hem tret tot el suc. S´ha de paralitzar el País, i no tan sols un dia. La gent va demostrar una cohesió, una força i una capacitat d´organitzar-se que ha deixat bocabadats a molts. Aprofitem-la! No freneu el poble, President, parlant de diàleg, que ja sabem que és impossible. És com si parléssiu amb una paret.

President, encamineu-nos a reaccionar. No induïu a la violència, però sí a la desobediència. No hi ha cap més via.

Quan escric això, m´assabento que encara hi ha quatre presos polítics. Quan reaccionarem, de debò?

Pessebres al Monestir de Palera (Beuda )

Narcís Cadena i Masó GIRONA

Els nens i nenes de Beuda han millorat el seu pessebre infantil en qualitat i també ampliant-lo amb noves figures. De quatre anys ençà, en arribar aquestes dates, quan surten d´escola, es reuneixen al Restaurant El Claustre de Palera per fer la berenada i el pessebre. Tot seguit presencien una actuació. La d´enguany ha sigut molt pedagògica: l´actor ha encarnat Sant Francesc d´Assís. Feia preguntes als nens, que l´escoltaven amb atenció. Els deia, entre altres coses, que va canviar radicalment de vida. Inicià una croada a favor dels més pobres i marginats. La vigília de Nadal de l´any 1223 va voler donar una visió plàstica d´aquest misteri. Agafà un bou i una mula i cantà la Bona Nova. Aquesta és la Bona llavor.

Enguany els adults han fet un pessebre molt especial amb dues novetats: 1a) Un laboriós treball cooperatiu on tothom hi ha aportat material: fusta, suro, branques, molsa, malla, guix de Beuda... Mn. Miquel, la Pam i altres persones amb esforç, hi han esmerçat moltes hores de treball. 2a) Aprofitant l´acústica del temple, el Sr. Cardelús hi ha incorporat música. Entrant al temple a mà dreta i amb una perspectiva molt ben aconseguida, es pot veure una reproducció a petita escala de l´Espai celeste i la Natura circumdant de l´indret: Santuari de la Mare de Déu del Món, Puig del Bassegoda, el Pont de Llierca... Una casa de pagès acull la família de Natzaret amb Jesús quan era infant en una menjadora. (Agraïm a les persones que han aportat els diorames: Sr. Narcís Lagares de Besalú, Sr. Joan Novich de la Cellera de Ter i Sr. Alfons Vàzquez de Girona). Com és habitual l´endemà el bisbe Francesc celebra l´acció de gràcies i quan s´adreça als nens ho fa de manera entenedora.