02 de gener de 2018
02.01.2018

Xostakòvitx (1906-1975), el Beethoven roig

02.01.2018 | 09:50

Antoni Batista considera el gran artista rus el quart músic més important de la història, després de Bach, Mozart i Beethoven. Compromès a fons amb la revolució, va escriure la simfonia a Leningrad, que es va estrenar en el setge dels nazis. I la simfonia núm. 13 contra el genocidi jueu. A pesar de la burocràcia estalinista que no li ho va posar fàcil, aquest músic tan innovador, modern, genial al llarg de tota la seva vida que transcorreria entre premis i citacions a declarar, amb amics, càstigs, censures... el més revolucionari dels artistes soviètics, com els cineastes Eisenstein, Pudovkin, etc. poetes com Mararoski, Esenin, etc. Escriptors com Gorki, Ziamatin, Babel, Bulkanov, el dramaturg alemany B. Bretch, pintors com Picasso, Rivera, Siqueiros, etc.

Sempre recordarà que en els seus anys de joventut, amb un grup d´amics anaren a l´estació de Finlàndia per rebre Lenin en la seva tornada a Rússia. Recordant algunes de les seves composicions anteriors a l´Opus primum que havien estat prohibides. A continuació destaquem una mraxa funerària per les víctimes de la revolució, i un himne per la llibertat. En principi tot i sent comunista, no s´havia afiliat mai al partit, finalment ho va fer per reforçar les obertures socialistes del Khrusxov. Ell va escriure dotzenes de músiques per a pel·lícules, ballets, òperes i oratoris que glorificaven la revolució. Però com a tants altres artistes contemporanis se li feia difícil creure en la utopia, en la perfectibilitat de la humanitat. Els artistes tràgics pensen que l´ànima humana va evolucionant, potser d´aquí a milers d´anys serem una mica persones espirituals.

El nostre músic, després d´anys d´èxits, prohibicions i avisos no es va voler convertir en un personatge melodramàtic, però a vegades mentre la ment li divagava a altes hores de la nit pensava que la història i totes les lluites, idealismes i esperances de progrés, les arts, la consciència del músic més célebre de Rússia es trobés sol de matinada davant l´ascensor esperant que vingués algú de la KGB per emportar-se´l.

I per aprofundir més a fons sobre la vida quotidiana de l´antiga URSS, llegírem una sensacional novel·la: El soroll del temps, de Julian Barnes, que ens ha portat a una reflexió sobre la difícil relació dels artistes d´avantguarda russos amb Stalin i els seus buròcrates.

La novel·la del Barnes ens ha entusiasmat en la seva anàlisi i retrat d´una personalitat contradictòria com el músic considerat el Beetoven roig, que Stalin admirava i reprimia perquè volia que els nous artistes soviètics fossin optimistes i alhora fervents creients dels nous valors patriòtics per construir el socialisme en un sol país. Els estalinistes volien que la música, com a Hollywwood, produís cançons, marxes i simfonies per aixecar la moral dels treballadors. El problema dels veritables artistes més innovadors i avanguardistes com Xostakòvitx, que va viure i es va inspirar en la revolució d´octubre, la guerra civil, i la segona guerra mundial, ho tenia molt difícil de fer unes obres dolces i optimistes i no ser pessimista. Tenia tendència a ser tràgic, com la majoria dels més grans artistes del passat segle XX.

Stalin, en el seu capitalisme d´estat i socialisme en un sol país, es va veure abocat a crear un estat policíac i militaritzat governat per una burocràcia despòtica i totalitària. Amics lectors, no oblidem que el que està escrivint aquesta crítica i autocrítica és un intel·lectual marxista heterodox, simpatitzant de les idees socialistes, que en la Rússia de Stalin hagués estat perseguit per ser simpatitzant de les idees del Trotsky, i a Catalunya d´Andreu Nin, fundador del POUM. Tots dos grans dirigents comunistes assassinats pels serveis secrets estalinistes.

Els grans artistes de la modernitat, tant a orient com a occident, es troben reprimits o pels censors estalinistes o pels manàgers de les cultures de masses euroamericanes, que no accepten que la història és de la lluita de classes i darrere de les nostres quotidianitats no podem fer fils musicals hollywdiana, sinò unes visions tràgiques i gens optimistes. I més a Rússia per la seva climatologia, història, repressions, i misticisme. Els russos són pessimistes per naturalesa. Els estalinistes no volien acceptat que ser rus és ser pessimista, i per ser soviètic s´havia de ser optimista. Consideraven que la població alienada l´havien d´alimentar amb una dieta de propaganda i terror perquè treballessin per la utopia d´un socialisme burocràtic d´un sol país.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook