Vull comentar en aquest article el tipus d'entrepans i de «crema» de llet que les companyies aèries reparteixen en aquells vols en els quals els passatgers reben, de franc o pagant, algun producte d'alimentació. Com els lectors viatgers saben, ja fa molts anys que la majoria de les companyies d'aviació comercial de passatgers, sobretot les occidentals, no donen res que no sigui pagant. Al seu dia, seguint el que feien les aerolínies de baix cost, van decidir imitar-les en el que en el sector s'anomena «no-frills»: val a dir no repartir ni diaris, ni begudes, ni res «extra» que no sigui abonant unes tarifes no gens barates, tot sigui dit.

És així que els que tenim certa edat i experiències viatgeres ens vam trobar de sobte sense el servei suposadament «gratuït» de càtering a bord dels avions, si més no en els vols de curta i mitjana distància. Cal dir que abans, els extres estaven inclosos en el preu, perquè gratuït no sol haver-hi res, encara que pugui semblar-ho. Hi ha unes poques excepcions de companyies que encara ofereixen una beguda i/o alguna cosa per picar. Solen ser del centre d'Europa i probablement alguns lectors d'aquest diari saben quines són. El càtering «gratuït» segueix sent un servei en els vols de llarga distància de gairebé totes les companyies que no són de baix cost, el qual òbviament és millor a les classes superiors que en turista. Tot i així, amb el pas dels anys, quan haig de fer vols de llarga durada m'he anat acostumant a menjar alguna cosa en les terminals dels aeroports abans de pujar a l'avió. I fins i tot porto amb mi algun paquet de galetes amb les quals matar la gana quan han passat unes quantes hores en vol. Gràcies a això puc prescindir del menjar o del sopar a bord i sempre del desdejuni, del qual només aprofito les begudes, tant fredes -suc de pinya, per exemple- com a calentes, per molt dolent que sigui el cafè que reparteixen.

Bec cafè sol, sense afegir la «crema» que donen. Perquè aquesta és un conglomerat de substàncies químiques que poc té a veure amb la llet. I a continuació explico les raons per les quals hi renuncio, fent servir un exemple viscut recentment en un viatge amb vols d'anada i tornada de més de dotze hores de durada entre Madrid, Amèrica del Sud i Madrid. La «crema» de llet per al cafè que donen té la composició següent: 30% de xarop de glucosa, 30% de greix vegetal parcialment hidrogenat, 30% de proteïna de llet, estabilitzants (E340ii, E452i), agent colorant (E171, E160a(ii), agent antiaglomerant (E551) i emulgent (E471, E472c).

En els dos vols esmentats, tampoc vaig menjar uns entrepans que repartien. Però en vaig agafar un perquè volia llegir els ingredients enumerats en l'etiqueta. I em permeto entretenir o avorrir algun lector, reproduint-los a continuació. Segons l'etiqueta es tractava d'un sandvitx mixt ultracongelat que, lògicament, havia estat descongelat abans de ser distribuït als passatgers. La llista d'ingredients d'aquell sandvitx mixt era tan extensa com cridanera. Tret d'error o d'omissió meva o de l'etiquetador, els esmento aquí, respectant les majúscules tal com apareixen en l'etiqueta: pa de motlle 70 g (farina BLAT, llevat, oli vegetal gira-sol, GLUTEN BLAT, sal, conservadors (E282, E200, E202), midó blat de moro, farina SOIA, agent tractament farina (E300, E920), FORMATGE 20 g (FORMATGE, oli vegetal (palmell, gira-sol), proteïnes LLET, midó modificat, «surts fos» (E450c, E330, E339), estabilitzant E410, conservador E202), fiambre york 20 g (taujana porc, midó, escorça porc, sal, maltodrextina, emulgent E451i, fibra vegetal, PROTEINA SOIA, ANTIOXIDANTS (E331, E301), proteïna animal, dextrosa, estabilitzants (E407, E417, E415), aromes, conservadors (E270, E262ii, E250), potenciador sabor E621, colorant E120), MANTEGA 10g.

I vull destacar algunes dades més: cada cent grams aporten 279,7 quilocalories, per la qual cosa sent el sandvitx de 120 grams de pes net el consumidor n'ingereix més de 335 amb un entrepà. I quant al tipus de components, de cada 100 grams, 26,8 són hidrats de carboni; 14,3 greix; 10,9 proteïnes; 7,7 AG (suposo que àcids grassos) saturats; 2,4 sucres i 0,6 sal.

Si la meva calculadora no falla, la suma és de 62,7 grams. I com que en un vol de tantes hores vaig tenir temps fins i tot d'avorrir-me, mentre em distreia a deu mil metres sobre l'Atlàntic vaig prendre notes per redactar aquest article després d'haver llegit aquella etiqueta i no vaig poder sinó preguntar-me de què han de ser els 37,3 grams de cada 100 que l'etiqueta no indica.