Informe de l'OIT sobre el futur del treball

És molt recomanable la lectura de l´Informe preparat per l´Oficina internacional del treball per a aquesta Comissió, disponible a la pàgina web de l´OIT, en el qual repassa de manera general en el primer capítol, i concreta amb molt més detall en els següents, quines són les grans tendències i implicacions per al futur del treball.

Es concentra en primer lloc en la globalització, que abasta «la internacionalització de la producció, les finances (incloses les remeses), el comerç i la migració», sent rellevant destacar l´important estancament del comerç que s´ha produït en els darrers anys, i que, per descomptat, no sembla que hagi de millorar si es confirma el proteccionisme comercial del govern nord-americà, i que té a més especial impacte sobre l´ocupació a escala mundial, ja que en una part important es concentra en les anomenades cadenes mundials de subministrament (àmbit d´activitat on s´opera la fragmentació de la producció en tasques i activitats), de tal manera que l´Informe es planteja, i no té resposta concreta, que conforme s´alenteix el comerç «es desconeix si les cadenes mundials de subministrament i la fragmentació de la producció seguirà creixent o si canviarà la seva naturalesa».

Pel que fa a la tecnologia, es destaca el seu impacte transformador sobre la naturalesa del treball, molt més que en etapes històriques anteriors, posant de manifest la divergència de tesi existents sobre l´impacte creador, neutre o destructor d´aquesta en termes d´ocupació, tot i que del que no sembla haver-hi dubte és que afecta en gran mesura les competències i habilitats personals, i que provoca una polarització entre els nivells alts i baixos de qualificació professional de les persones treballadores, amb un impacte igualment important sobre el creixement de les diferències salarials. Per als autors de l´informe, l´impacte de la tecnologia en el món del treball dependrà «de com es distribueixin els beneficis, donat l´augment de la desigualtat dels ingressos entre països i regions, i de si la transició crea treball decent i de qualitat».

L´Informe cita, no podria ser d´una altra, la demografia, el canvi demogràfic, com un dels reptes i tendències més rellevants, posant de manifest el diferent impacte que té en les diverses regions mundials segons que en cadascuna es produeixi un increment del nombre de persones joves o de persones d´edat avançada, en què destaca la gran diferència entre països emergents i en desenvolupament, en els quals les seves dinàmiques demogràfiques «han portat a un augment de la població jove que accedeix al mercat de treball», mentre que en els països desenvolupats la dada prevalent és el progressiu envelliment de la població i l´increment de la taxa de dependència, ja que si el 1950 la proporció era de vuit majors de 65 anys per cada cent persones en edat de treballar, la xifra ja era de dotze el 2015, i es preveu que pot arribar a divuit el 2030, i d´aquí que es plantegi el recurs d´acudir a la migració per donar resposta a la disminució de la força ??laboral, sense oblidar el potencial de creació d´ocupació en sectors vinculats a les persones d´edat, com són entre d´altres els de salut i els de cures de llarga durada.

La importància del canvi climàtic a efectes laborals és també emfasitzada en el document, insistint en la importància de reduir les emissions i aconseguir una transició cap a una economia més ecològica que atenuï situacions ja greus que s´han produït com a «la caiguda de la pesca, la degradació del sòl, les migracions forçoses, la contaminació de l´atmosfera i dels aqüífers, i la pèrdua de la diversitat».

Igual que passarà, millor dit, que ja està passant, amb el canvi tecnològic pel seu impacte sobre l´ocupació, les noves ocupacions que puguin crear-se en el marc d´aquesta economia menys contaminant i més ecològica hauran d´adaptar-se a aquests canvis, amb noves qualificacions i perfils dels llocs de treball, però a més també caldrà prendre en consideració l´adaptació dels entorns i les pràctiques de treball, així com també dels dissenys de productes i la seva manufactura.

En definitiva, caldrà adoptar mesures perquè es produeixi una «transició justa» entre un model i un altre, que hauran de prestar atenció especial a les persones treballadores, ja que allò implicarà sens dubte «desplaçaments entre uns sectors i altres, i canvis en les qualificacions requerides, tant per a les empreses com per als individus».

Per fi, l´Informe presta especial atenció a l´organització del treball dins de les cadenes mundials de subministraments, i posa de manifest algunes dades que demostren clarament, per si en quedés algun dubte, que els principals guanys i beneficis se´ls emporten les empreses responsables del disseny i la comercialització. Sobre l´anomenada ocupació atípica, l´informe ja no es refereix només a la feina a temps parcial i al treball temporal, sinó que també inclou una variant de l´últim, en què canvia el concepte d´ocupador i d´empresari al qual es presta serveis però no la temporalitat, o el que és el mateix l´ocupació temporal per mitjà d´agències, i inclou també el treball per compte propi dependent, les relacions de treball encobertes, «i altres formes d´ocupació en què intervinguin múltiples parts». És aquí on l´Informe s´esplaia sobre el treball en l´economia de ­plataformes, amb àmplies referències als ­estudis existents i a les diferències entre el treball on line i el treball presencial, tot i que en tots dos casos la relació s´estableixi a través d´una plataforma, i destacant, però sense formular cap manifestació ­pròpia al respecte (ja que l´informe pretén ser un recull i ordenació de les qüestions més importants a abordar per la Comissió, però sense donar-li ja les respostes) el ­debat existent sobre la naturalesa jurídica de la relació que vincula la persona que ­presta els seus serveis amb la plataforma.