15 de gener de 2018
15.01.2018

Per un catalanisme possible

15.01.2018 | 06:30

Estem en un moment de desconcert en la política catalana. Els independentistes sembla que sols tenen al cap que els líders puguin sortir de l'embolic jurídic en què es troben i Ciutadans continua el seu discurs «contra», no veig propostes positives si no és en les esquerres (PSC i EnCPodem) que no tenen possibilitats de portar a terme els seus programes. I en aquest impàs tot i considerant que hauríem de tornar a governar Catalunya com deia en l'últim article els proposo unes idees sobre el que el catalanisme (no nacionalisme ni independentisme) podria tenir com a objectius a llarg termini i com fer camí cap aquests objectius. Per poder donar algunes idees hem de partir de la realitat que, resumint vindria donada per:

1.- Som una comunitat autònoma de la democràcia espanyola, una democràcia consolidada i homologada tant per Europa com per organismes internacionals. Una democràcia que ara té un govern de dretes (PP suportat per Ciutadans), un govern que ha tingut una passivitat suïcida davant un problema cantat com és el de la desafecció de molts catalans, un govern que tampoc ha tingut cap sensibilitat social ja que, per exemple, durant el seu mandat la desigualtat ha arribat a ser la que més s'ha disparat d'Europa i, per tant, un govern que molts treballarem per canviar. Però amb tot un govern democràtic.

2.- Som europeus i això comporta que a part que avui no pintaríem res al món globalitzat si continuéssim cada país per separat (exceptuant potser algun gran d'Europa) i de tenir un estat del benestar que encara garanteix, tot i les retallades, drets bàsics, hi ha una cosa molt important i és que crec que soc de les poques generacions d'europeus que no ha hagut de viure una guerra, amb tot el que això suposa. I voldria que els meus descendents mantinguessin aquesta perspectiva. L'Europa que s'ha anat creant després de la II Guerra Mundial, amb totes les dificultats i imperfeccions que es vulgui, representa que estem aconseguint col·laborar en comptes de lluitar, dialogar en comptes de remarcar diferències i crear odis, compartir en comptes de crear fronteres i aixecar murs i, per això, l'Europa en construcció no defensa avui per avui les divisions, no està a favor de la creació de nous estats. Europa no és perfecta (que hi ha de perfecte en la civilització humana?) però, almenys per a mi, és del millor que ens podia passar. Jo vull ser a Europa, no vull ser-ne fora ni un segon. I vull participar en l'aprofundiment d'aquesta Europa en tots sentits, polític, social, econòmic, etc. Estic disposat a treballar, discutir, escoltar propostes per millorar-la, no crítiques fàcils sols perquè no fa el que jo voldria, com va fer darrerament Puigdemont a la campanya. Això sols és rebequeria de nen mimat.

I en aquest context, què volem molts catalanistes? Doncs caminar cap a una Europa més integrada en l'aspecte polític i social i que sàpiga trobar una estructura que permeti acollir el millor possible els diferents pobles que la integren, el que molts resumim dient que volem una Europa federal. I com hi podem treballar des de Catalunya de forma positiva? La proposta que defenso té dos nivells. Per un costat volem contribuir a federalitzar Espanya perquè com més estats europeus tinguin una estructura federal més ens acostarem al nostre objectiu i si aquesta estructura pren com a model la d'algun altre país europeu millor de cara a la construcció de la futura federació europea. Per l'altre hem de participar en tants organismes europeus com sigui possible i des d'ells intentar treballar per reformar la UE en el sentit federal. Per això, per exemple, sempre vaig estar d'acord amb la potenciació del comitè de les regions o en comitès de coordinació de ciutats no capitals d'Europa, des de les quals crec possible treballar per fer participar Catalunya en el futur de la UE. No conec a fons els tractats i els possibles organismes de la UE en què podríem participar però estic segur que podríem trobar altres organismes europeus des dels quals fer sentir la nostra veu. Aquest seria un enfoc adequat del que podríem anomenar la política exterior catalana (molt diferent de la inútil tasca del «departament d'afers i relacions institucionals i exteriors i transparència» del darrer govern).

Com en la construcció europea, proposem col·laborar en comptes de crear divisió i odis, dialogar en comptes de voler imposar, és a dir un programa positiu que podria tenir un ampli consens, tant a Catalunya com a Espanya com a Europa. En Roca Junyent a La Vanguardia deia fa poc que per poder fer coses necessitàvem primer entendre'ns entre els catalans, superar els fronts actuals. Modestament jo he proposat un programa que crec que podria ser compartit per molts catalans, podria tenir un suport majoritari. He tingut la sort de poder conèixer molts espanyols i molts europeus que sé que comparteixen la idea d'una Europa federal. La meva proposta és sortir de l'àmbit resclosit d'una Catalunya que sembla voler-se tancar en si mateixa i buscar de crear les complicitats que ens ajudin a crear l'Europa federal que volem. Sempre que ho hem fet així (recordin els Jocs Olímpics) els èxits ens han somrigut.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema