2.800 espies i una foto robada

Dilluns 15 de gener. Vaig a la meva cita acadèmica a la Universitat de Deusto, que em manté la ment desperta i connectada amb l´anterior vida universitària. El que no tenia previst era trobar-me allí amb José Bono, socialista de llarg recorregut, expresident d´una comunitat autònoma que ell mateix diu que mai va somniar que existiria i ministre de Defensa abans de ser president del Congrés dels Diputats. El noto molt preocupat per si el president Puigdemont vol tornar a Catalunya. Durant la setmana ho he anat sentint. Aquests patiments es porten en silenci, però els nervis afloren.

Els serveis secrets tenen ara aquesta fixació. 2.800 espies bons a perseguir camells i comprar voluntats als ports del Marroc, però fluixos en intel·ligència política. El noto pessimista i distanciat de l´actual direcció del partit. El noto melancòlic. Li recordo el paper més galdós que li va tocar fer i que és poc recordat: anar a Washington l´abril de 2004 a comunicar al Govern de Bush la retirada imminent de les tropes espanyoles de l´Iraq. Sense previ avís ni uns mesos de transició. Aquesta decisió impulsiva de Zapatero va posar el Govern espanyol en una llista negra dels poders més poderosos, de Nova York a Jerusalem, que li van fer pagar cara la crisi econòmica i la quasi intervenció de l´economia. No he trobat Bono gaire conscient d´això. M´ha explicat que el cantant Julio Iglesias el va ajudar en la relació amb l´administració republicana. Parlem de les seves batalles amb altres destacats socialistes -el primer guerrista que va deixar de ser-ho. Aquella època hi havia barons socialistes. Ara, no.

Mans al cap

Dimarts 16 de gener. He començat el dia amb una entrevista a Ràdio 4, que és un lloc on et deixen raonar i t´escolten. S´agraeix. De manera poc prevista, he tingut un contacte discret amb un dels homes que va redactar el decret d´aplicació de l´article 155 de la Constitució a l´autogovern de Catalunya. Correcció en les formes. En surto esperverat del desconeixement de la realitat de fons del moment polític català. El Govern espanyol no diu res, no perquè sigui amo de grans silencis sinó perquè no té res a dir. Ho fia tot al Tribunal Suprem i al Constitucional. Així no serà fàcil sortir de les dues potències limitades que no es poden imposar. Tot serà una llarga batalla judicial que tindrà un cost d´imatge en el mitjà termini per als litigadors.

Un partit en pànic

Dimecres 17 de gener. Conec Narciso Michavilla en un plató de televisió. És el sociòleg i enquestador que més va encertar el comportament electoral del 21-D. Li va faltar entendre el vot d´homenatge de Girona a la llista del president. En la rotllana després del debat parlem de les dues enquestes que col·loquen Ciudadanos com a primer partit en nombre de vots. La dreta espanyolista dividida en dos partits. Un secretari d´Estat m´ha dit que la meitat del PP de Jaén s´ha passat en bloc als taronges. Quan això passa, la paràlisi d´allò propi pot més que la planificació política del futur. Sí, el moment polític català té profunds onatges en la política espanyola. Em diuen que els socialistes estan pensant a presentar-se amb un altre nom per retenir i recuperar vot traspassat a Podemos, ara en hores baixes. Que líquida que és la base dels projectes polítics avui en dia. Emocions? Sí, molta emoció i impulsivitat en la política d´avui per aquestes latituds.

Rubalcaba

Dijous 18 de gener. Una foto robada des de dues taules del costat i una gran expectació mediàtica, una bola de neu d´aquelles que duren dos dies. Sortint d´una altra reunió, la Marta Pascal i jo ens hem trobat Alfredo Pérez Rubalcaba en animada conversa amb Josep Cuní en el bar d´un hotel de Madrid. Es produeix una conversa de pura casualitat. Però la foto robada feta des d´un telèfon mòbil, des de dues taules, dona per a tota una teoria. Els mitjans i els anomenats analistes s´han recreat. No seré pas jo qui reveli el contingut de la conversa. Lògicament, les trobades secretes no es fan en un bar d´un hotel. I menys per l´home que ha fet rutllar moments crucials. Li recordo que és ben fotut que el més important que va fer, el final d´ETA, no ho pugui explicar perquè el silenci forma part de l´acord. El veig en forma. Els nous socialistes tenen la pell tan fina que han hagut de fer un comunicat dient que no els havien avisat de la reunió secreta ni del seu contingut. Per riure per dintre. Aquí ho hem explicat ràpid per evitar els incendis de les teories conspiratives. Només alguns dels que acaben d´arribar han remugat. Ja veuran, com m´ha dit en JR, que la política no és una professió però que s´ha de servir amb professionalitat.

Pluja de millons, diuen

Divendres 19 de gener. Parlo amb algú que va ser a la Moncloa a començaments de setmana. El pla per calmar les aigües serà un increment en les inversions publiques de l´Estat a Catalunya. I això és tot? Es veu que sí. La primera notícia es l´ampliació de la ronda Litoral de Barcelona. A veure quan arriba la pluja de milions a les comarques gironines. L´escepticisme és colossal.

He acabat l´últim llibre editat de Josep Pla, que conté una descripció absolutament vigent de la incapacitat de l´Espanya de matriu castellana per entendre Catalunya. Ho diu Pla, amb tota la seva complexitat, en el llibre.