L any 2016, Catalunya va destinar 1.180 euros per habitant al finançament de la sanitat. Només a Andalusia, la inversió va ser inferior: 1.106 euros per cap. Xifres molt llunyanes de les de Navarra (1.633) o també Extremadura (1.433), Cantàbria (1.418) o Castella i Lleó (1.343). Segons un estudi de la Federació d´Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) presentat la passada tardor, Catalunya ha passat de tenir la cinquena millor valoració de la sanitat pública de tot l´Estat l´any 2009 a la quinzena el 2016, antepenúltima de totes les comunitats autònomes. Només València i Canàries estan pitjor. Encapçalen la classificació Navarra i el País Basc. En aquest lideratge es pot argumentar que ambdues comunitats autònomes, amb el concert econòmic, tenen un règim fiscal diferent, però la majoria de les incloses en el règim general també superen Catalunya. És una qüestió de prioritats pressupostàries. L´èxit del sistema sanitari català va tocar sostre els dos últims anys del govern tripartit, quan va començar la primera contenció pressupostària, accentuada a partir del 2010 amb l´entrada de CiU, producte en part per les retallades a causa de la crisi econòmica, i consolidada en els exercicis posteriors. És innegable que la sanitat catalana gaudeix encara d´un alt nivell de qualitat, gràcies a la capacitat i esforç dels seus professionals, però això no és suficient per a l´usuari quan l´espera per anar a l´especialista, realitzar les proves diagnòstiques o operar-se s´eternitza i s´allarga mesos i mesos. Malgrat que l´exconseller Toni Comín va fixar la reducció de les llistes d´espera com un dels seus principals objectius quan va assumir el càrrec, a les comarques gironines ha augmentat un 10% el nombre de persones pendents d´operar-se durant els dos anys del seu mandat. Vam entrar al 2016 amb 13.600 pacients esperant passar pel quiròfan i comencem el 2018 amb 15.137 gironins pendents de ser operats, malgrat que, segons les dades oficials de la Generalitat, l´any passat va augmentar l´activitat quirúrgica. I no podem oblidar el servei que es realitza a través de les mútues privades, que alleugereix substancialment les llistes d´espera de la pública, tot i que molts ciutadans no hi tenen accés per falta de recursos econòmics. També s´eternitza l´espera per anar a una primera visita al metge especialista. Fins a 51.180 pacients estan en llista per a les consultes externes, amb una mitjana d´espera entre 63 i 125 dies. Arran de la informació publicada aquesta setmana per Diari de Girona sobre les llistes d´espera, el secretari general de CCOO, Bartomeu Compte, va escriure a Twitter: «No hi ha excuses per no afrontar aquesta realitat. Necessitem una societat on aquestes coses estiguin resoltes amb eficiència i de manera àgil, tot el contrari del que passa ara». Independent d´altres qüestions polítiques que preocupen molts catalans, el pròxim govern s´ha de posar la granota de treball per resoldre aquestes evidents mancances de la sanitat pública catalana, a més de moltes altres necessitats socials que han quedat aparcades durant aquests últims anys.