El procés ha liquidat l´autonomia municipal. Com que la immensa majoria d´ajuntaments, diputacions i consells comarcals estan dominats pels mateixos partits que governen la Generalitat han acabat constituint-se en una institució única. Qualsevol acord o decisió els vincula a tots. Sobretot els ajuntaments anteposen les indicacions que reben de la Generalitat/partits polítics a la defensa de les seves competències municipals, que, en definitiva, són els interessos dels seus veïns (de tots). Veiem aquests dies com l´alcaldessa de Girona prioritza la passional confrontació derivada del procés a la necessària relació institucional per mantenir els ponts de diàleg amb altres institucions. Però, fa pocs dies hem conegut una sentència judicial que demostra el desistiment de les seves responsabilitats de molts alcaldes del país per una incomprensible submissió al Govern català. I és especialment greu. El TSJC ha condemnat la Generalitat a pagar a 26 municipis catalans les aportacions a les escoles bressol que primer va retallar i després suprimir. El contenciós neix el 2011 quan, en plena crisi, el Govern d´Artur Mas, amb Irene Rigau al capdavant d´Ensenyament, va reduir l´aportació econòmica per alumne de 0 a 3 anys i, posteriorment, el 2015, ja amb ERC donant suport al Govern, va eliminar dels Pressupostos aquesta partida. Uns quants ajuntaments del PSC, entre els quals només n´hi havia un de gironí, el de Camprodon, van portar la supressió dels ajuts als jutjats. Ara, el TSJC els ha donat la raó. La sentència estima que l´administració autonòmica té l´obligació d´aportar fons per a l´educació de 0 a 3 anys i també ho empara la Llei d´Educació Catalana (LEC). La resta d´ajuntaments amb llars municipals subjectes a rebre aquests ajuts es quedaran sense cobrar. Una inhibició voluntària a costa dels diners dels seus ciutadans.
