30 de gener de 2018
30.01.2018

Ser un mestre crític i compromès avui

Article escrit per mestres i col·laboradors del Moviment de Renovació Pedagògica de Girona

30.01.2018 | 14:29

Els mestres crítics i compromesos han anat fent la seva tasca de manera silenciosa a les escoles arreu del territori. Estem en un moment en què aquest silenci s´ha posat a debat i es revisa quina ha de ser la tasca docent. A nivell global, les idees postmodernes que desposseeixen tota activitat de qualsevol tipus d´ideologia han configurat un argumentari que asseguren que l´educació pot ser una tasca neutra. L´actualitat catalana ha posat en joc aquesta neutralitat.

Considerem que ser neutre davant determinades injustícies és romandre passiu i la passivitat ens fa còmplices. Sovint s´assegura que la tasca de l´escola és fer que els alumnes s´adaptin als nous temps. Resulta, però, que els nous temps es presenten amb una creixent desigualtat entre rics i pobres, amb una escletxa salarial entre homes i dones, amb emergència habitacional, crisis d´emigracions, aflorament de l´extrema dreta... Davant aquesta situació, la tasca de l´escola no ha de ser adaptar els alumnes a la realitat, sinó dotar-los d´eines per analitzar-la i transformar-la.
És evident, tanmateix, que per poder oferir aquests recursos cal que els educadors n´estiguin dotats. Les modes pedagògiques, però, no van enfocades a crear una societat decidida a canviar el món en què viu, sinó que es pretén generar individus que responguin a les necessitats que tenen les grans elits mundials i, en última instància, el capitalisme. La revista «Perspectiva Escolar», en l´editorial del número 395 fa una crítica d´aquestes pedagogies i referencia les pedagogies «amb fonaments sòlids (...) que tenen clar el model de persona que volen ajudar a formar, que s´adhereixen sense embuts a uns referents vitals clars» i aposten per emancipar un individu capaç de pensar críticament i decidir per si mateix amb capacitat de viure amb els altres treballant pel bé comú, defensar-se del mal i ser feliç.

En aquest sentit, de referents no ens en falten: Freinet, Freire o Milani són exemples d´educadors que van comprometre´s amb la formació dels seus educands i la transformació de la societat. També existeixen pedagogues femenines com Rosa Sensat i, fins i tot, Maria Montessori, malgrat l´exclusió social que al nostre territori es fa en el seu nom.

Freire afirmava que era «substantivament polític i només adjectivament pedagog», amb la qual cosa deixava clar que la seva condició de política era la principal i que la tasca pedagoga era un mitjà per exercir-la. Un mestre crític ha de tenir clar que l´educació és una feina política i ha d´exercir-la amb compromís. Aquest compromís ha d´anar cap a cadascun dels alumnes que té a l´aula i cap a les classes desfavorides i sectors marginats, malgrat no es trobin presents en la realitat escolar més immediata.

Davant d´aquesta afirmació als docents no els queda altra alternativa que generar un discurs i fer propostes pedagògiques que vagin encarades a criticar el racisme, lluitar contra l´homofòbia, defensar el feminisme i participar en l´eliminació de diferències entre classes socials. Considerem que aquests aspectes de desigualtat els trobem a l´aula on, fins i tot, hi impera la lluita de classes que fa que triomfin els fills dels benestants i ho posa més difícil als fills de les classes populars. Fins i tot els continguts a transmetre a les escoles es corresponen amb la cultura de les elits i la ciutat.

Entenem doncs, que ser un mestre crític i compromès no es basa només en transmetre continguts curriculars o destreses sinó a fer que l´escola sigui un motor de transformació social. Per a això, han d´encarnar aquests valors més enllà de la frontera que marca les parets de l´escola. Els mestres no han de tenir por de tenir idees polítiques i exercir el seu dret a manifestar-les i lluitar per elles. L´escola, és evident, no s´ha de convertir en un espai de propaganda partidista, però sí ha de ser un santuari de pensament lliure, democràtic, crític, just i compromès. L´educació, sense ser partidista, ha de prendre partit.

Ja és hora, per tant, de trencar amb el silenci dels mestres crítics i compromesos i que es decideixin a fer visible la seva tasca. Alhora, demanaríem a aquells que no s´han compromès amb la renovació social que abandonin les files o se sumin a la lluita.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook