31 de gener de 2018
31.01.2018

La mili que ve de França

31.01.2018 | 07:11

De París ens arribaven temps enrere la cigonya amb nens, el can-can, les idees liberals i Emmanuelle, que era alleujament de la castedat a la qual obligatòriament sotmetia el Caudillo els seus súbdits. Ara podria venir-nos la mili, encara que no sembla probable.
Un altre Emmanuel, de cognom Macron, ha decidit posar a marcar el pas els ciutadans del país en què exerceix de cap d´Estat. Es tractaria d´un servei d´armes de tot just un mes de durada; però tot i així, la idea li està alegrant les campanetes a força gent partidària que es faci el mateix a Espanya.
Sostenen els defensors d´aquesta prestació a l´Estat que el servei militar inculca el valor de l´autoritat, facilita la convivència amb altres compatriotes i converteix els púbers en homes amb tota la barba. Si de cas, podria objectar-se que també les dones han de posar-se l´uniforme per evitar enutjoses discriminacions. I, certament, costa imaginar que les noies puguin (o hagin de) adquirir virilitat pel simple fet d´anar a la mili.
La idea de Macron no és excessivament original, encara que sí antiga. Vol el president de la República Francesa que els xavals rebin formació militar i s´imbueixin del valor de la disciplina, a més de fer gimnàstica i practicar esport. Massa sembla tot això per a només un mes de mili; però sens dubte Macron haurà fet els seus càlculs.
A favor de la seva obstinació hi juga el fet que països tan pacífics i escassament militaristes com Suïssa mantinguin un sistema de reclutament obligatori per als seus ciutadans homes, que és voluntari en el cas de les dames. Consultats sobre l´assumpte fa cinc anys en un dels seus molts referèndums, els suïssos van rebutjar per aclaparadora majoria l´abolició de la mili. I això que han estat 200 anys, més o menys, sense participar en cap guerra.
França va prescindir del servei militar fa cosa de vint anys; més o menys per l´època en què ho va fer també Espanya. Curiosament va ser un conservador de marca com José María Aznar qui va decidir prendre aquesta mesura, bé és veritat que per exigència de Jordi Pujol, a qui llavors necessitava per assentar la seva majoria al Congrés.
A més de transferir el cobrament d´una major taxa d´impostos, Aznar –que parlava català en la intimitat, segons va dir– li va facilitar a Pujol la creació d´una policia pròpia i, sobretot, va acceptar la supressió de la mili en els Pactes del Majestic. La mesura, acordada el 1996, es portaria a efecte cinc anys més tard.
Van acabar així les Històrias de la Puta Mili que tant joc havien donat durant els dos segles de vigència del reclutament obligatori; i això malgrat l´oposició del socialista Felipe González, partidari que els joves seguissin carregant el fusell a l´espatlla sota l´argument que l´Exèrcit era un factor «vertebrador» d´Espanya.
Amb Macron, una mica més liberal i conservador que González, torna ara el debat de la ja oblidada mili. No són pocs els partidaris de recuperar també aquí aquest impost en espècie que, segons sembla, tant enfortia els mossos que hi anaven.
Feliçment, els joves ja es fan gran amb l´Erasmus –també anomenat Orgasmus– que dona moltes més oportunitats de viatjar que la mili i, a més, facilita l´aprenentatge d´idiomes. Caldrà veure quin Govern s´atreveix a posar-los de nou el macuto a l´esquena. Tot i que la moda vingui de França.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema