El perfil psicològic de la gent gironina podríem considerar que els rius hi formen part molt notable, que pesen a la nostra geografia tant com a la nostra història. Els poetes sempre s´han mirat els rius amb una especial sensibilitat. Una atenció que ja ve de lluny, potser de quan Verdaguer va escriure El Ter i el Freser, poema entranyable de quan el riu Freser «refiat de sa llestesa» proposa al Ter «qui a Ripoll arribi abans prendrà a l´altre el nom i la riquesa». Joan Teixidor, des del seu Fluvià, vol ajudar que la mirada vagi més enlaire: «el pont travessa el riu i el Canigó rutila». En aquella Girona closa que va veure Josep M. de Sagarra «sota del pont camina l´aigua trista». Per Joan Badia «el riu és com una aigua beneïda i el fresseig, un retret dintre la vida». Camil Geis diu a Girona «mira les aigües que als teus peus s´escolen, corrent avall, s´escolen també els segles». Isabel Oliva se situa a uns jardins «mentre el riu s´enduu el passat». Joan Vinyoli es mira unes portes que quan s´obren «per elles, riu amunt, cap a les deus penetres».
L´expressió del «riu amunt» que utilitza el poeta la podríem interpretar com una invitació a deixar les aigües plàcides de les riberes conegudes a la plana i emprendre el camí d´altura de la curiositat més esventada. És a dir, apropar-nos als orígens, als naixements -en aquest cas, dels rius- on les muntanyes rutilen i tenen molt per ensenyar, permeten penetrar les deus.
S´ha creat un centre d´informació al servei dels visitants de la zona protegida del Ripollès coneguda per Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. El centre inaugurat és al poble de Queralbs i té per objectiu facilitar documentació en forma de llibres, mapes i fullets per a visites, excursions, recorreguts, als indrets d´interès tant cultural com paisatgístic que ofereix el parc. Des de l´any 2015 les Capçaleres del Ter i del Freser tenen la declaració de Parc Natural que comprèn els municipis de Ribes de Freser, Queralbs, Planoles, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló. El territori té unes 15.ooo hectàrees, amb les singularitats destacables de Núria i Ulldeter. Ja fa uns quants anys que aquestes capçaleres -riu amunt, tornem-ho a dir- són objecte d´estudi per part del Grup d´Investigació en Arqueologia del Paisatge (Giap) realitzant prospeccions i excavacions; fruit de la seva recerca s´ha arribat al coneixement que aquesta zona va tenir molt antigament una forta presència humana, uns tres mil·lenis aC ; l´aigua i les pastures formaven bon atractiu de la naturalesa per l´establiment de nuclis de ramaders: s´ha arribat a localitzar uns centenars d´estructures o vestigis arqueològics, com cabanes, pletes o tancats. Probablement l´arribada del turisme i les seves exigències van fer desparèixer molts d´aquells vestigis, però el que resta és objecte d´atenció, estudi i informació al visitant. Ara s´ensenya que l´ocupació a les Capçaleres del Ter i del Freser ha tingut quatre fases: el temps del Neolític, fundacional; l´època romana, sota influència de pobles de la Cerdanya; el temps medieval, amb una certa ramaderia transhumant; i l´època moderna, d´esplendor ramader a les valls de Núria i el Freser. El centre informatiu de Queralbs prepara unes jornades de portes obertes amb visites als punts de treball dels científics, que poden incloure trobades amb els arqueòlegs en acció.
Aquestes són les mateixes muntanyes, del Ter i el Freser, ja tan estimades per mossèn Cinto: «Una aspra serra tingueren per bressol, bessons que vegé néixer de la terra, la llum del mateix sol».
