L'espectacle que estan oferint al llarg d'aquests darrers dies el PP i Ciutadans és patètic. Han encetat una lluita fratricida al mig d'un autèntic fangar.

Mentre Cs demana pel dret i pel revés la dimissió de la senadora popular Pilar Barreiro, imputada en el cas Púnica; el PP va convidar a la Cambra Alta uns quants rebotats del partit de Rivera, per tal que expliquessin les misèries de la formació taronja. Entre altres coses van afirmar que, per ser candidat, calia abonar una determinada quantitat de diners.

La victòria d' Arrimadas a Catalunya va anar acompanyada de la davallada espectacular del PP català, que pràcticament ha desaparegut del panorama polític. Ha perdut el grup parlamentari i les enquestes que circulen pels despatxos no els donen representació ni a Barcelona ni a Girona a les properes eleccions municipals.

El nerviosisme ha aflorat i els López-Maíllo, Hernando and company de torn aprofiten totes les compareixences públiques per a atacar sense pietat Ciutadans.

El soci petit se'ls ha revoltat i continuen demanant les dimissions de tots els imputats del PP. Si no és així, no aprovaran els pressupostos, la qual cosa pot ser molt perjudicial per al govern de Rajoy, que també necessita el PNB i els bascos no volen veure ni en pintura un Rivera que els qüestiona fins i tot el seu sistema de finançament.

L'estratègia de Ciutadans té l'ombra allargada d' Aznar i les FAES al darrere i el PP ho sap. La imatge de Rajoy pot quedar tan tocada que ja són molts els militants conservadors que miren de reüll cap a Galícia per tal que el president de la Xunta, Núñez-Feijóo, agafi el relleu i s'enfronti com a cap de cartell a Albert Rivera.

Els propers mesos poden ser d'una gran agressivitat. Rivera a Catalunya demanava el vot útil espanyolista sense cap mena de mirament. Segons ell, el vot al PP era un vot que anava directament a la paperera.

Ara el PP s'ha vist obligat a contestar tanta provocació. I més quan a províncies com Jaén una bona colla de regidors i alcaldes s'han passat a Ciutadans. I diuen que a Catalunya càrrecs públics també han rebut la mateixa invitació. Entre un sector de l'electorat del PP hi ha un gran cansament. Estan tips de veure sempre les mateixes cares i dels casos de corrupció. Mentrestant, el grup de Rivera presenta gent més jove i sense casos que poguessin acabar als jutjats, atès que fins avui no han tingut responsabilitats de govern.

Amb una forta fragmentació del vot conservador, el PSOE en podria sortir beneficiat. De moment, Ciutadans i Podem han aparcat les seves diferències per tal de reformar la LOREG amb una nova llei electoral que acabés amb el bipartidisme en algunes circumscripcions amb poca densitat demogràfica. Però difícilment els dos grans partits de referència ho acceptaran.

Pedro Sánchez és conscient que un canvi de la LOREG el pot perjudicar, per la qual cosa preferirà pactar amb Rajoy. Si fins ara, PP i PSOE s'han anat alternant en la governabilitat d'Espanya, convidar un tercer sembla quelcom ara per ara impossible.

Davant d'aquest panorama i el nou cicle electoral, per un grapat de vots continuaran el PP i Ciutadans a mata-degolla al mig d'un fangar que esquitxarà molta gent. Mentrestan, s'entretindran amb temes com els de la immersió lingüística de Catalunya o amb la lletra de l'himne d'Espanya de Marta Sánchez, que els fa vessar moltes llàgrimes d'emoció. Malauradament no n'aprenen ni en volen aprendre. Lamentable.