Una de les taules rodones de la Setmana dels Rahola ha versat sobre els atemptats gihadistes a Barcelona i Cambrils. Entre els assistents hi va haver Xavier Jubierre, cap de fotografia d' El Periódico en el moment dels fets, un dels mitjans que es va endur més crítiques per publicar en portada una imatge que es va poder veure en més de 50 mitjans, nacionals i internacionals. Una fotografia (publicada també per Diari de Girona) que sens dubte podia ferir sensibilitats, però que també era il·lustrativa de l'horror que es va viure.
Es tracta d'un cas paradigmàtic d'ètica periodística, en què xoquen dos drets fonalmentals i inalienables: el dret a la la intimitat de les víctimes i el dret de la ciutadania a saber. Aquí, cadascú ha de ser prou madur i responsable per tenir un criteri propi i decidir quines imatges necessita veure i quines no. Però Jubierre va remarcar que darrere de cada decisió d'un fotoperiodista, d'un mitjà, hi ha una reflexió, un motiu per publicar o no fer-ho. I que gairebé sempre té més a veure amb la informació que amb el morbo. El criteri periodístic, doncs, pot ser discutible, però com a mínim crec que segueix existint. Cosa que no es pot dir de les imatges -molt més macabres- que van córrer com la pólvora a les xarxes socials aquella mateixa tarda.
