23 de febrer de 2018
23.02.2018

Tots a la presó o ningú

23.02.2018 | 07:08

Ara ja sabem que l'Estat espanyol considera la unitat d'Espanya com un valor superior i anterior a la Constitució. De fet la Conferència Episcopal Espanyola la considera un element lligat al catolicisme, una cosa de Déu. I per tant no hi ha res a debatre. Ministres, jutges, fiscals, policies, guàrdies civils fins i tot el Rei, tot ells tenen fe en la indissoluble unitat d'Espanya. Partim d'aquí. No val desentendre's d'aquesta premissa. Cal actuar a partir de la idea que en el costat de l'Estat, es creu –alerta, es creu– que abans de la voluntat de la gent hi ha la monarquia. Qui gosi discutir-ho ja sap les conseqüències. Per tant a partir d'aquesta punyetera realitat antidemocràtica hi ha dues opcions.

A. Formar govern i donar-se 4 anys de pau i tranquil·litat mentre s'intenta treure el PP del govern de Madrid i aturar la brutal intromissió del govern en la justícia. Cal aconseguir que es jutgi la corrupció del PP sense fiscals que retirin denúncies. Cal aconseguir que jutges honestos no siguin separats dels seus càrrecs i que no s'apliqui la doctrina Botín, és a dir sense trampes. I mentrestant treure el govern de la Generalitat de les mans d'aquells que han aconseguit en la lluita política democràtica quatre diputats.

B. Anar a la confrontació directa. Es tracta de muntar una estratègia de desobediència gandhiana on en cosa de tres mesos 4.000 catalans vagin a la presó per sedició i altres 40.000 siguin imputats pel mateix. Es tracta d'anar al jutjats parlant català i acusant els jutges de còmplices d'un sistema que vulnera totes les llibertats. Això es fa proclamant la república, sense necessitat de fer cap debat al Parlament i parapetant-se als despatxos dels departaments de la Generalitat i especialment al Palau de la plaça Sant Jaume.

Ara, si tu amic lector estàs d'acord amb aquesta segona idea, t'hauries de plantejar si estàs disposat tu mateix a ser un d'aquests 4.000 que es poden tirar dos o tres anys a la presó. El que no val és creure i defensar que es faci aquesta opció però que la facin els altres.

S'equivoquen aquells que confonen el poder amb la intel·ligència. Emepuntorajoy de moment guanya, no té res d'especial, si tens els diners, el BOE, els jutges, els fiscals i les porres i l'exèrcit, normalment guanyes. Ara bé, la cúpula de l'Estat no triomfa per la intel·ligència, si fos intel·ligent l'any 2006 no hagués deixat que el TC creés la més gran crisi de la democràcia i posés en perill la monarquia. Només cal veure el nerviosisme de Felip VI que a cada lloc on va cita Catalunya. Només un estat molt foll i dèbil és capaç de condemnar a un any de presó a un raper per una cançó contra la monarquia –en total tres any i mig–. Crec que en aquests casos és millor anar al que proposava Antonio Gramsci, la guerra de posicions. I per aquells fiscals i jutges que no ho sàpiguen és una forma figurada de plantejar la batalla política democràtica. Això sí, Gramsci ho va escriure des de la presó. I també cal crear un nou bloc històric republicà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook