27 de febrer de 2018
27.02.2018

Efecte placebo en el «PROCÉs»

27.02.2018 | 07:08

Un placebo és qualsevol medicament o tipus de tractament que s'administra com a teràpia, però sense cap valor curatiu real, excepte l'efecte psicològic que pugui provocar. Segons el Centre d'Informació de Medicaments de Catalunya (CedimCat), «en l'àmbit dels medicaments, el placebo és una substància inerta i biològicament inactiva, amb capacitat de produir efectes pel fet d'haver-se-la pres».

Tot i que durant molt de temps s'ha associat exclusivament a un efecte psicològic, actualment es reconeix que pot tenir un component físic real.

La informació del CedimCat adverteix que l'ús de placebo està restringit als assaigs clínics per conèixer l'eficàcia d'un medicament en fase d'investigació i «la seva prescripció a pacients comportaria un dilema ètic, ja que l'eficàcia s'associa al desconeixement del pacient i, per tant, violaria el seu dret a ser informat».

Valgui aquesta llarga digressió per desplaçar l'efecte placebo de l'àmbit individual al dels col·lectius socials. Les tesis de George Rudé (1910-1993), historiador especialitzat en l'estudi dels moviments de masses, poden ajudar a entendre els trets característics d'aquestes manifestacions multitudinàries.

En el seu llibre La multitud a la història s'oposa a interpretacions psicologistes ( Gustave Le Bon, 1841-1931) que qualifiquen de turba o xusma els participants de qualsevol manifestació o revolta multitudinària. Però també és contrari a la visió idíl·lica ( Jules Michelet, 1798 -1874) d'una multitud convertida en poble que defensa ideals de llibertat contra el despotisme il·lustrat. Entre poc i massa!

Rudé es dedica a investigar els moviments de protesta per intentar esbrinar motius, creences, comportaments, actuacions i expectatives presents i futures de les masses. Per a ell, la multitud actua de forma molt més racional del que hom podria pensar quan elegeix objectius i mitjans per a cada ocasió.

Això no exclou la manipulació exercida pels líders sorgits d'entitats socials o de les pròpies institucions de poder que, a vegades, han cavalcat un tigre indignat i enfurismat que havien ajudat a crear.

Doncs, han passat un munt d'anys i, a hores d'ara, les velles dissertacions sobrevolen en alguns escrits dels constitucionalistes i dels independentistes catalans.

En efecte, és una constatació que a Catalunya existeix una multitud convençuda del beneficis de la independència.

De fet, la fantasia d'una Catalunya rica i plena dins la Unió Europea ha actuat d'efecte placebo en persones angoixades per la crisi econòmica. Però, esgotat el procés, els capitosts segueixen amb enganys i mentides per no aparèixer com uns traïdors. Cal esperar que la multitud s'esmunyi d'entre unes mans envilides per la covardia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook