04 de març de 2018
04.03.2018

Cartes

04.03.2018 | 06:30

Del 155 encarai més
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque TORROELLA DE MONTGRÍ
S´acaba de destituir el cònsol honorari de Finlàndia a Barcelona, Albert Ginjaume, perquè així ho ha demanat el Ministeri d´Afers Exteriors espanyol. Mentrestant ell està a l´espera de conèixer-ne les causes, tot i que sospita que pot ser perquè va convidar la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, a un dinar on hi havia d´altres cònsols acreditats.
És possible que se l´hagi dit de fer plegar perquè se l´ha considerat des del Gobierno com a no contrari a la causa independentista. Segons aquesta decisió, quantes persones llavors caldrà fer fora a partir d´ara? Perquè d´opinions n´hi ha tantes a favor, com en contra o indiferents a la causa independentista. O es pensen que amb el 155 s´esborrarà tota opinió favorable a aquesta causa?
L´únic que pot passar és que ara la gent tingui por de manifestar cap opinió sobre aquest assumpte. D´això se´n diu repressió, suposo. Anem cap a un país cada vegada menys lliure i hauria de ser al revés. La història sembla que retrocedeix en llibertats en aquest moment. Quants més cònsols i no cònsols caldrà fer fora?


Quanta hipocresia amb la llengua!
JOSEP MARIA BOSCH girona
Darrerament estem assistint a una lluita vergonyosa i vergo­nyant entre el PP i Ciutadans, per veure qui farà més mal a la llengua catalana € Per cert € no he entès mai com, en alguns mitjans, es parla de partits de centre-dreta, quan són partits de dreta-extrema dreta.
Allò més greu del cas és que ambdós partits l´única cosa que busquen és, amb les seves provocacions, assolir més vots en l´Espanya més intransigent i carpetovetònica.
El PP, com sempre, sense idees, sense relat, sense intel·ligència de cap tipus, vol carregar-se, sí o sí, el català i, en aquest objectiu participa –fins i tot– la ministra de Defensa. Què sabrà ella d´idiomes€ i menys de l´ense­nyament en català, si, fins i tot, uns humoristes de l´Est la deixen en evidència?
Ciutadans és més malèvol, però més intel·ligent, vesteix la seva malícia amb la falsetat del trilingüisme: català, castellà i anglès€ i hem pogut veure com moltes persones de bona fe han estat enganyades per aquesta formació, en aquest tema. Vegem-ho:
La inmensa majoria de catalans, estem d´acord amb el trilingüisme i quadrilingüisme i pentalingüisme i hexalingüisme i més n´hi hagués. No és d´això del que es parla i on tants pusil·lànimes han caigut. Del que es parla és de la llengua vehicular: a casa nostra, s´ha demostrat que la immersió lingüística (ensenyament en català) ha fet que, fins i tot, els catalans parlin millor castellà que comunitats on només es parla «la lengua del imperio». I, complementant-ho, s´ensenya castellà, anglès€ i, si es vol, alemany, rus o, fins i tot, xinès: aquest és el futur
Ja és vergonyóss que el propi TC, gens imparcial per cert, hagi decidit que la llei Wert, feta amb aquell propòsit que hem dit, hagi estat declarada, en molts dels seus preceptes, inconstitucional.
Per tant, que no ens prenguin el pèl, una cosa és l´idioma vehicular i l´altra, molt diferent, quins idiomes (com més, millor) volem que parlin els nostres infants i joves, per tal que, en el seu futur i en el seu accés internacional, no facin un «M. Rajoy»!


7è Festival Internacional
del Circ a Girona
Carles Mallart Girona 
Diumenge al matí vàrem anar a la sessió referenciada, realment un molt bon espectacle, que era la primera vegada que es feia a la ciutat, provinent d´anys anteriors a Figueres. Tots aquests dies, del 22 al 26, les entrades exhaurides en la seva totalitat, i que diumenge al matí fregava un acumulat de 30.000 persones, la qual cosa dona prova de la resposta del públic. L´espectacle és agosarat, té color, vida, i molt de risc, ja que no hi vaig veure cap malla protectora en les acrobàcies, trapezis,... amb actors vinguts d´arreu, que feien les més atrevides actuacions que es feia difícil donar un guanyador mitjançant les paperetes que recomanaven omplir i adjudicar un primer lloc guanyador, només un, insistien. Realment l´adrenalina dels espectadors a cent, els aplaudiments a mil, l´ai al cor a tres mil... Vaig preguntar al nen de casa que té tres anys i escaig: Què és el que més t´ha agradat, Llambert? Resposta: el pallaso, diu, has vist quina cara posava? Certament, va aconseguir fer riure molt i mobilitzar els ànims, sense pronunciar una sola paraula, només amb gestos. És tasca més que difícil, i això em demostra que malgrat que era un gran espectacle i s´ho valia, no ens podem oblidar dels circs tradicionals, els Raluy, la ciutat de los muchachos, i companyia, que fan les delícies de joves i grans, que ens fan reviure la infantesa a tots i que si bé no ens puja tant l´adrenalina i el risc observat, sí que no ens els podem deixar perdre sota cap concepte.
El circ, com a sector que compleix 250 anys és viu, cal preservar-lo, potenciar-lo, estimar-lo, gaudir-lo... i sobretot respectar i animar la seva gent, la gent del circ. Portar aquests 7è Festival del Circ a Girona: una molt bona idea. Estimem Girona. Passió per Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook