Imam de Ripoll

Finalment el dimarts dia 6 de març el parlament espanyol rebrà les primeres explicacions sobre els vincles pretèrits entre l´imam de Ripoll, cap dels terroristes dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d´agost, i el CNI. Aquestes explicacions seran a porta tancada i arriben sis mesos i mig després dels atemptats. Fins ara, 0 informacions. I PP i PSOE han tombat una comissió d´investigació argumentant raons de «seguretat nacional». Tot i que el 18 de novembre el director del CNI va demanar comparèixer al Congrés per donar comptes d´aquest cas que fa arrufar el nas i arcar les celles. Va demanar la compareixença just dos dies després que transcendís que l´imam havia estat confident del CNI. I que mai va ser acusat en la gran operació de fuga d´autors de l´11-M a Vilanova i la Geltrú, tot i que ell en aquest moment hi vivia i era líder de la comunitat.

Una trobada europea

Tinc la fortuna de participar en un interessant seminari de Mercator European Dialogue, una agrupació de fundacions europees. 96 parlamentaris d´arreu d´Europa discutint sobre el futur del treball, la revolució digital, els impostos de les grans multinacionals tecnològiques, l´esperança de vida i el finançament de la sanitat pública. Em sento hidratat tornant al debat polític global. Lògicament també em pregunten per Catalunya i coneixen amb molt de detall l´evolució dels esdeveniments. També participa en aquest seminari el diputat per Girona Marc Lamuà. La qual cosa ens permet donar versions contrastades i diferents punts de vista. Els alemanys estan pendents del resultat de la consulta als militants del partit socialdemòcrata sobre l´acord de gran coalició -no les tenen pas totes. Cada cop es veu més que el posicionament mitjà de la militància d´un partit es més purista que el de la base dels seus votants. Els resultats se sabran el diumenge de bon matí i tindran impacte sobre la governança d´Europa. Si el resultat és «no», es preveu un govern en minoria de la CDU d´Angela Merkel -a quasi cap partit excepte AdF els convenen noves eleccions. Mentrestant, l´única representant italiana està pendent de les eleccions parlamentàries que guanyarà la dreta. Ella és del Partit Democràtic italià i renega ferros i claus de com l´hiperlideratge compulsiu i tuitaire de Mateo Renzi els ha portat al pedregar.

Nous i vells treballs

Queda clar de les discussions viscudes fins ara que l´impacte de la digitalització i la robòtica en el mercat del treball serà importantíssim. Alguns oficis desapareixeran i altres emergiran. També queda apuntat que des que noves tecnologies són disponibles fins que arriben a la societat, poden passar deus anys. I aquí entra el punt de la fiscalitat de les grans empreses tecnològiques que guanyen milionades i no paguen pels serveis digitals quasi res. Les 5 grans empreses digitals han de repercutir part dels seus grans beneficis en els pressupostos. Com fer que Facebook, Apple, Microsoft, Amazon... financin els serveis públics? Com fer que els negocis més lucratius del present financin els pilars d´una política d´igualtat d´oportunitats i mobilitat social?

Pensions

Els pensionistes han sortit al carrer. La caixa de resistència de les pensions s´està eixugant. Les pensions es paguen amb transferències dels pressupostos de l´Estat. Les ires se centren sobre el govern del PP, que sobretot triomfa entre votants majors de 55 anys. Zona de perill. Les pensions s´han d´actualitzar segons l´IPC i no amb un 0'25 anual. El debat està obert. I s´haurà de resoldre en mesos. Més persones cotitzant i menys economia submergida és la primera condició per a la sostenibilitat de les pensions. I una política decidida de suport de la natalitat per combatre una demografia que ens porta a una societat envellida, de les més envellides d´Europa. I una gestió més racional del govern de les coses: els 4000 milions de rescat dels radials de Madrid resoldrien per uns anys la renovació urgent del sistema de finançament de les pensions.

Un rescat per setmana

Aquest divendres hem conegut el segon rescat d´una autopista radial de Madrid. Concretament la Madrid-Guadalajara. Sembla que en volen rescatar una cada divendres per intentar dissimular el que és indissimulable. Saben quin és el nombre de vehicles que circulen cada dia per aquesta autopista? 5.300. La Unió Europea recomana fer autovies i autopistes per a fluxos de 15.000 vehicles al dia. Vergonya!!!