07 de març de 2018
07.03.2018

Cartes

07.03.2018 | 07:10

8 de març: no és celebració, és lluita
OTI CORONA BONET girona
Només en els darrers deu anys la violència masclista s´ha cobrat a Espanya més víctimes que la banda terrorista ETA en tota la seva història. 49 dones i 7 infants van ser assassinats per homes dins l´àmbit de la violència de gènere durant l´any 2017.
La participació de les dones en el mercat laboral és menor i la taxa d´atur és més elevada que la dels homes, tot i mostrar millor nivell educatiu i sent la proporció de dones amb estudis superiors més alta que la dels homes.
Feines de cura i criança que, majoritàriament les dones, exerceixen sense sou, descans ni recompensa. Dones que passen ho­res i hores de la seva vida treballant pels altres sense cobrar, amb dobles o triples jornades o bé reduint el seu temps laboral i, amb aquest, el seu salari. El resultat, en números: el conjunt de les treballadores cobra per hora bruta de feina gairebé un 15% menys que els homes, i la bretxa de gènere en les pensions contributives és del 57%.
Cada vuit hores una dona denuncia una violació. A fires i concerts s´habiliten espais per atendre dones i noies víctimes d´a­gres­sions sexuals. Assistim a un degoteig de violacions grupals, algunes a nenes i a noies menors d´edat, abusos i violacions en el si de la família, surten a la llum les ma­nades.
Ha arribat el moment que les dones diguem prou. Exigim un sou digne, exigim poder transitar pels espais públics sense ser molestades, exigim que els treballs de cura i criança no ens empobreixin. El 8 de març és una jornada de reivindicació i de lluita. Per això aquest any s´ha convocat la primera vaga general feminista laboral, d´educació, de cures i de consum, a més de diverses aturades parcials i activitats de protesta. La manifestació és a les 19 hores a la plaça del Vi, i se´ns ha de sentir més que mai.


Jo paro el 8 de març
Raquel Rico Marín girona
Sí, jo paro el 8 de març. Perquè cal, perquè per molt que ens emplenem la boca parlant d´igualtat, la realitat ens mostra diàriament que les dones patim discriminacions en totes les facetes de les nostres vides.
Sí, jo paro el 8 de març, perquè els sectors on treballen majoritàriament dones són els pitjors pagats i amb condicions laborals més deplorables; perquè el percentatge de dones a les universitats és més elevat que el dels homes i, tot i així, són els homes els que ocupen els càrrecs importants a tot arreu; perquè a una dona se li exigeix ser treballadora, mare, mestressa de casa i cuidadora dels més grans i les persones amb diversitat funcional, tot al­ho­ra, sense deixar de mantenir-se prima, guapa, dolça i com­pren­­si­va, mentre que a l´home només se li exigeix fer carrera professional amb un cert aire de virilitat; perquè se´ns exigeix ser intel·ligents però sense qüestionar, portar la contrària, ni protestar, que no és de ­senyoretes; perquè encara es culpabilitza a la dona violada perquè duia pintallavis vermell o no va tancar les cames prou fort; perquè se´ns jutja per un serrell, la mida dels nostres pits o el perímetre de les nostres panxes; perquè fem fàstic si sagnem, però se´ns considera «caducades» si no ho fem; perquè no se´ns permet gaudir obertament de la nostra sexualitat, però se´ns considera frígides si no ho fem; perquè encara hi ha qui creu que si se´ns assetja, se´ns pega o se´ns ma­ta, és perquè ens ho hem buscat per no ser prou pudoroses o submises.
Sí, jo paro el 8 de març. Perquè cal, per mi, per les dones que ja no hi són, però, sobretot, per la meva filla, perquè no es mereix viure en una societat que la discriminarà i menystindrà tota la vida, només pel fet de tenir vagina.


Vuit de març
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
Pocs anys com aquest s´havia començat amb tanta antelació a parlar del vuit de març com a Dia Internacional de la Dona o Dia de la Dona Treballadora. Així doncs, s´han convocat ja de fa molts de dies vagues, fet propostes d´activitats o escrit manifestos, tots pensats de cara a la reivindicació de la diada; mai hi havia hagut tantes formes diferents de voler evidenciar que cal lluitar per la igualtat dels gèneres i pels drets de les dones encara no assolits.
M´agradaria pensar que arribarà un any que aquesta diada s´haurà pogut convertir en una simple celebració pels drets adquirits a totes les societats; A­quests drets que ara i a massa llocs no hi són. Un any que no s´haurà de celebrar el dia de la dona o de la dona treballadora, de la mateixa manera que ara no cal celebrar el dia de l´home o de l´ho­me treballador.
De moment, però, res no és així. Per aquest motiu, benvingudes siguin totes les formes respectuoses de vetllar perquè la dona pugui viure sense cap condicionant històric o social que li vingui per la mera raó del seu se­xe; ans al contrari, que visqui d´una forma plena gràcies al simple fet de ser dona com un altre ho pot fer perquè ha nascut home.


Una possible solució
Carles Vilar i Massó calonge
Crec en el pensament que si no vols formar part d´un problema sigues part de la solució. El nomenament de Jordi Sànchez com a president perilla per l´abstenció de la CUP. Amb la premissa que els independentistes catalans volem un país lliure i democràtic. Entenc que Junts per Cat i ERC demanin a la CUP que voti el Sr. Sànchez president i la negació d´aquesta a fer-ho per ser massa autonomista tot el que passa. Però entenent que si no hi hagués dos diputats exiliats, l´abstenció de la CUP no afectaria el resultat i que dubto, i em nego a pensar, que la CUP vol donar peixet als del 155. Una possible no seria que la CUP prestés dos vots per un simple deure democràtic i tornar a guanyar el 155 amb les seves pròpies regles. Així cap dels actors no veurien traïts els seus principis i podríem desembolicar aquest assumpte, els propers ja ho farem quan vinguin.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook