Demà 13 de març s'acompleixen cinc anys de l'elecció del cardenal Bergoglio com a bisbe de Roma. Va ser la tarda del 13 de març de 2013, quan ja s'havia fet fosc, quan la «fumata blanca» anunciava «urbi et orbi», és dir, a la ciutat de Roma i a tot el món, que els cardenals reunits en conclau havien elegit un nou papa. La gran sorpresa va ser quan s'anuncià el nom de l'elegit: Jorge Mario Bergoglio, un cardenal argentí, vingut del Nou Món.

Bergoglio, que va nàixer a Buenos Aires el 17 de desembre de 1936, va ser ordenat prevere el 13 de desembre de 1969 i bisbe el 27 de juny de 1992. Va ser el papa Joan Pau II qui el va crear cardenal el 21 de febrer de 2001. La seva simpatia, la seva naturalitat i el seu bon humor, caracteritzen el papa dels pobres, tot i que a ell no li agrada ser anomenat així. Home d'una gran humanitat i d'una gran bondat, el papa Francesc (com un nou Joan XXIII), ha arribat al cor de creients i no creients per la seva senzillesa, pel que diu i per com ho diu, amb un llenguatge no rebuscat sinó totalment entenedor.

Preocupat pel flagell de la guerra, el papa ha fet diverses crides a favor de la pau. Només fa uns dies, Francesc va denunciar «la inhumana situació que viu Síria» i per això alçà la seva veu per la convivència pacífica i pel diàleg: «No es pot combatre el mal amb un altre mal i la guerra és un mal». El papa demanà que cessés «immediatament la violència, que es permeti l'accés d'ajudes humanitàries i puguin ser evacuats els ferits i els malalts».

Preocupat també per restaurar l'Església, com sant Francesc d'Assís de qui va prendre el nom, el papa no vol una Església autoreferencial, centrada en ella mateixa, sinó que vol una Església oberta al món i per això mateix capaç de sortir a les perifèries: «L'Església ha d'obrir-se sense por, sense momificar-nos en les nostres estructures». El papa desitja una Església que no sigui «una gàbia per a l'Esperit Sant. L'Esperit també vola i treballa fora, també amb els no creients, les persones d'altres religions, ja que l'Esperit de Déu és universal, és per a tot el món».

Un altre punt important del papa Francesc en aquests cinc anys de servei pastoral com a bisbe de Roma, és la joventut. Per això amb motiu de la pròxima JMJ, el diumenge de Rams, el papa ha exhortat als joves a ser valents: «La JMJ és per als valents, no per als que busquen comoditat i retrocedir davant les dificultats». El papa vol una Església que desterri les pors, per buscar l'autenticitat de vida. Als joves que es reuniran a Roma el pròxim 25 de març, el papa els encoratja a ser arriscats, a sortir d'ells mateixos per anar a trobar l'altre i per això els diu: «Déu també llegeix en el nostre cor. Ell coneix bé els desafiaments que hem d'afrontar a la vida, especialment quan ens trobem davant les decisions fonamental de les que depèn el que serem i el que farem en aquest món».

El papa Francesc, home d'encontre i de diàleg, vol que els joves no es tanquin en ells mateixos i els encoratja a buscar els germans: «No perdeu mai el gust de fruir de l'encontre, de l'amistat, el gust de somiar junts, de caminar amb els altres».

Uns altres temes prioritaris en el ministeri pastoral del papa Francesc han estat la lluita contra la pederàstia, amb una tolerància zero i la reforma de la Cúria, per tal que no sigui un contrapoder.

Fruit de la seva sol·licitud pastoral i per animar la fe dels cristians, el papa Francesc ha escrit dues encícliques: La llum de la fe, del 29 de juny de 2013 i Lloat sigueu, del 24 d'abril de 2015. I també ha escrit dues exhortacions apostòliques: El goig de l'Evangeli, sobre l'anunci de la Bona Nova en el món actual, del 24 de novembre de 2013 i L'alegria de l'amor, sobre l'amor en la família.

L'elecció del papa Francesc, avui fa cinc anys, va suposar per a l'Església una nova primavera, plena dels fruits de l'Esperit. Una primavera que ens ha d'ajudar, com a fills d'un mateix Pare, a aprofundir la nostra fe, a fer créixer l'esperança i a eixamplar l'amor dels uns als altres.