Artur Mas ha dit en diverses ocasions -la darrera no fa gaires setmanes- que el seu ordre de prioritats ha estat sempre primer el país, després el partit i finalment ell com a persona, i convida la resta de polítics a actuar de la mateixa manera. D'entrada, és com a mínim curiós que Mas doni aquests tipus de lliçons, quan va ser qui va avançar unes eleccions per aconseguir la majoria absoluta per a ell i per al seu partit (no sé si exactament amb aquest ordre). El debat sobre les prioritats ha tornat al primer pla de l'opinió pública en plena situació de paràlisi total. Tots els partits intenten emular Mas dient que les estratègies que segueixen són pensant en el futur del país, en les persones, però cap d'ells és capaç de deixar els interessos partidistes de banda per fer govern. Uns (CUP) ho supediten tot a la construcció de la República quan ningú sap de quina manera es pot fer. Uns altres (ERC i PDeCAT) són partidaris del pragmatisme, però no són capaços d'aplicar-lo perquè els fa por el cost electoral que pot tenir buscar socis a l'altre costat. I els de Junts per Catalunya ( Puigdemont) estan només preocupats pel futur de Puigdemont. Així no recuperarem mai l'autogovern, no deixarem enrere el 155, no tindrem autonomia i, que ningú s'enganyi, encara menys República.
