é sentit, i molt, demanar un cigarret abans de morir. Ignorem si això passava en la realitat, però passava a les pel·lícules de guerra, en què els soldats esperaven amb més ansietat l'arribada del tabac que la del ranxo. Sempre hi havia al costat del moribund un company que encenia una cigarreta en la seva pròpia boca per col·locar-la després entre els llavis del ferit de mort. Fumar una cigarreta a mitges uneix molt, ve a ser com intercanviar l'alè, l'hàlit. Aquest últim cigarret remetia al mugró matern. Se n'anava un de la vida com havia vingut: xuclant. El fum s'utilitza com a sinònim del buit («En aquest cap no hi ha més que fum». «Això és una cortina de fum»). Hi ha infinitat de frases fetes amb el fum com a metàfora del no-res. Ens agrada el fum com ens agrada el buit (el buit al qual estem destinats).
Dos joves, a la terrassa de la cafeteria, comparteixen un Winston el paquet del qual han abandonat sobre la taula, al costat de la tassa del cafè. Fins al meu olfacte arriba l'aroma del tabac ros que tant vaig estimar i del qual tant vaig dependre. El cigarret que fumava després d'encendre l'ordinador, a l'espera que s'escalfés. El que encenia com a premi, en acabar un paràgraf decent. El que em col·locava a la boca, apagat, quan despenjava el telèfon i que no calava fins a comprovar si la persona que havia trucat s'ho mereixia. A l'altra banda devia escoltar l'espetec de la roda de l'encenedor. El comunicant devia pensar: ha encès una cigarreta. La conversa i el cigarret venien a durar el mateix.
Un cigarret crida a un altre. Per això la mare canvia el nadó de pit. Els joves de la taula del costat parlen d'una pel·lícula que no he vist i que a ella no li ha agradat. A ell, sí. Cada un es riu dels gustos de l'altre mentre el cigarret va de la mà esquerra d'ell a la dreta d'ella. En l'antiguitat es deia que les dones havien de fumar amb la dreta i els homes amb l'esquerra. Segurament aquests joves ignoren aquest protocol de difícil explicació. El cambrer em porta un gintònic. Li pregunto si podria aconseguir-me un cigarret. Diu que sí amb gest de complicitat. Ros, afegeixo. Assenteix amb el cap i va a buscar-lo. Soc molt feliç en aquest instant previ.
