05 de abril de 2018
05.04.2018

El retorn de la natura

05.04.2018 | 07:05

Darrerament han estat notícia dos fets extraordinaris, impensables fa només uns anys i que evidencien que la gran fauna de mica a en mica va retornant al nostre territori. Són només dues notícies però van acompanyades d'altres dades que ens mostren els nous signes dels temps.

Fa només sis dies el Departament de Territori de la Generalitat anunciava que enguany han nascut sis nous cadells d'os bru al Pirineu, fent augmentar la població d'aquest gran animal a 46 exemplars al Pirineu, 25 dels quals al Pirineu català. Lluny queda la quasi desaparició d'aquesta espècie del Pirineu i la reintroducció dels tres exemplars joves que es va fer al 1996 amb el suport del programa Live de la Unió Europea. Els tres exemplars, Ziva, Melba i Pyros es van adaptar tan bé, que el programa va ser un èxit. I avui, l'os torna allà d'on mai hauria d'haver desaparegut.

L'altra notícia publicada fa escassament un mes al Diari de Girona és l'atropellament d'un llop a Mont-ras. Més enllà de la desgraciada anècdota, el que sí confirma no és només que el llop ha tornat a Catalunya, sinó que a més corre per les Gavarres. Fa temps que es té constància que esporàdicament apareixen llops per les muntanyes catalanes, la majoria provinents dels Alps italians, el que és rellevant és que hagin arribat fins a la plana i estiguin recuperant espais que havien estat seus fins fa poques dècades.

Estem parlant dels dos depredadors més grans que hi ha a Europa i que gairebé havien desaparegut d'Europa Occidental per la persecució de l'home. A Espanya, aquest dos animals només viuen amb certa normalitat al nord-oest de la Península, amb molta dificultat per expandir-se pels territoris que els són naturals. Dos grans depredadors que han viscut amb nosaltres durant segles, el nom dels quals està molt present en la nostra toponímia, com és el cas del municipi de Cantallops, entre d'altres.

Aquest retorn es produeix en un moment en el que Catalunya ha deixat de ser eminentment agrària com ho era quan es va produir la seva extinció –finals del s-XIX, inicis del s.XX– i que unida a l'abandonament del camp i l'expansió de la massa forestal, s'ha produït una superpoblació d'altres espècies que històricament servien d'aliment als grans depredadors.

I és que no només s'ha produït una repoblació d'aquests grans animals, sinó que paral·lelament han tornat altres grans animals i s'ha produït una explosió d'espècies que mai havien desaparegut. La sobrepoblació de porc senglar és endèmica de fa anys i, any rere any, augmenta fins al punt d'esdevenir una de les principals causes d'accidents en carretera i un dels principals maldecaps de molts agricultors. També el cabirol ha anat repoblant el territori en els darrers anys. I ambdós, en no tenir depredadors naturals, de mica en mica s'estan convertint en un veritable problema. L'arribada del llop podria ser una bona notícia per al control d'aquestes poblacions.

Altres grans espècies europees han anat recuperant espais que van ser seus en els darrers anys. La visualització d'espècies com en cèrvol o la daina cada vegada són més habituals en les nostres muntanyes. La natura doncs, de mica a en mica va recuperant els seus espais i això és una molt bona notícia.

Igual que l'ànec coll-verd, que ha augmentat considerablement la seva població i ara és habitual veure al mig de Girona, o la llúdriga, que de mica en mica es va expandint pels nostres rius i també s'ha pogut apreciar prenent el sol al Pont de Pedra. Són moltes les espècies autòctones que es van normalitzant.

Òbviament estem parlant d'espècies molt diferents i el tracte ha de ser molt diferent. Davant l'arribada –i si pot ser la reintroducció– dels grans depredadors cal molta mà esquerra i una política preventiva clara i ambiciosa. Com s'ha vist en el cas de l'os als Pirineus, cal que l'administració pública lideri i s'anticipi a aquesta arribada i que, de la mà de la gent del territori –alcaldes, pagesos, productors, etc.– planifiqui la gestió d'aquesta arribada. Pactant compensacions justes, subvencionant mesures preventives per al bestiar com la instal·lació de tancats o la compra de gossos pastor i ajudant els qui més contacte tenen amb l'hàbitat on es mouen. El pitjor que pot passar és que es torni a produir el xoc atàvic. Sembla que el Govern podria fer molt més en aquest aspecte.

La fauna està tornant i depèn de nosaltres que sigui per quedar-se. És una bona notícia per al nostre ecosistema i no podem renunciar-hi. I això passa per fer les coses bé, per anticipar-se, fer-ne molta consciènciació i veure els beneficis que comporta. No cal inventar res. Només ens hem de fixar en com ho fan en les zones que no només conviuen amb harmonia amb aquests animals sinó que, a més, han sabut convertir la fauna i la natura en un dinamitzador econòmic. Potser és l'hora de posar-s'hi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit