A la butaca del costat un client espanyol explica al perruquer dominicà que li arregla els cabells com és la República Dominicana. Hi ha estat un parell de vegades, a Punta Cana. Ho diu en el mateix to amb què altres asseguren que han cursat un màster presencial a les classes del qual els va ser impossible acudir. L'home parla des del punt de vista de la sociologia, de la política, de l'agricultura, i enumera sense pausa les receptes per arreglar els problemes d'aquell país llunyà. El perruquer fingeix escoltar amb atenció, assentint de tant en tant, mentre condueix la tisora al voltant del seu crani amb una agilitat al·lucinant. Li talla els cabells a poc a poc i després observa el resultat a través del mirall. Sembla gaudir amb el cap del client, no amb el de dins, per descomptat, sinó amb el de fora.
En un moment en el qual el paio calla per respirar, el meu perruquer, que és equatorià, em proposa, irònic, que li parli de l'Equador si aquest és el meu desig. El client veí, que l'ha escoltat, gargamelleja inquiet. Jo, que he estat un parell de vegades en aquell país, començo un discurs absurd que parodia el que acabem d'escoltar. De sobte, l'expert en República Dominicana, es gira i diu que no està d'acord amb mi, ja que econòmicament parlant l'Equador és una potència sense explotar. «Podria ser el rebost del món», afegeix en el que sembla una frase feta que ha recollit per aquí a fora. Els perruquers llatinoamericans s'observen breument amb una mirada de perplexitat i tornen als nostres cranis. Durant uns instants només s'escolta la conversa de les tisores les puntes de les quals, penso, entrarien en els nostres colls europeus com un ganivet calent en un bloc de mantega.
Però no: tant el client del costat com jo vam sortir vius de l'establiment i vam coincidir al cap de poc en una cafeteria del centre comercial. Ens saludem i em pregunta d'on soc. Li dic que de València i em fa una conferència sobre l'exportació de les taronges. Comprenc llavors que no és un mal home, sinó un paio desesperat que ha aconseguit convèncer-se que ningú com ell comprèn el món en tota la seva complexitat. S'entesta a convidar-me i després no aconsegueixo desenganxar-me'n en mitja hora.
