13 de abril de 2018
13.04.2018

Pujol i la senyoreta

13.04.2018 | 07:08

En una escola de Girona la professora de Socials detalla, de forma esquemàtica als seus alumnes de sisè de Primària, quants presidents ha tingut Catalunya des de la mort del dictador. En arribar a casa, una alumna repassa la matèria al costat de la seva mare. En els apunts la nena ha fet una llista de tots els molt honorables des de Tarradellas. De cada president ha anotat alguna característica, que els ha explicat la mestra a classe. De Maragall que va formar el govern tripartit i de Puigdemont que ha estat l'últim president. Però l'estupefacció de la mare arriba quan llegeix la ressenya sobre el president més longeu. Em refereixo a Jordi Pujol. Ras i curt, la nena de sisè de Primària ha apuntat: era un lladre. Jordi Pujol, lladre.

Deixarem de banda les consideracions sobre adoctrinament. Amb Jordi Pujol s'està cometent una enorme injustícia. I ho diu algú que no el votava i que quan manava es va mostrar molt crític amb el sentit de la propietat que tenien de Catalunya els vells convergents. Però simplificar Jordi Pujol com a lladre és indecent i una desraó molt pròpia dels temps gasiformes que vivim. Fonamentalment perquè mai se l'ha acusat d'això. Però a més a més, sobre allò que va reconèixer haver fet (la famosa deixa de l'avi Florenci), la justícia no ha anat més enllà d'allò que es va exposar públicament aquell estrany estiu l'expresident. Els seus fills? Sí, pot ser que s'aprofitessin de l'excés immoderat d'anys al poder del seu pare, però tampoc s'ha provat. I si algun dia es prova i els condemnen, ja ho pagaran –de fet ho han pagat perquè són empestats socials–. De la mateixa manera que esperem que algun dia el PP pagui ser el partit més podrit i despòtic d'Europa i que els polítics que van permetre la guerra bruta –amb morts– contra ETA, quedin silenciats socialment en lloc de fer d'oracles de fireta.

Amb totes les seves ombres, Jordi Pujol té una sòlida obra de govern. Sobretot les dues primeres legislatures. El sistema educatiu i d'immersió del català, el sanitari, el mediambiental (ja hem oblidat que vivíem en un país fastigosament contaminat) i el de benestar que hem gaudit durant anys són, en bona part, obra d'aquells arrogants governs de Pujol, a qui aquesta senyoreta d'escola simplifica com a lladre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook