Cartes

lídia angelats jordà ripoll

Quins noms més macos! Aquest article m´ha oprimit el cor. És exactament el que passa. Quina destrucció! Però, per què no s´evita aquesta nova carretera? Jo pensava que aquest paratge estava salvat. S´ha de poder evitar com sigui. Un dia es van salvar els aiguamolls de l´Empordà. No es podrà salvar res més?

Fa 40 anys que en Franco desaparegué. Fa 40 anys de democràcia i de vegades tots, o alguns o bastants, diem que quina democràcia tan rara! I que quina manera més elitista d´abonyegar-ho tot.

La processionària del pi enverinada gairebé del tot penja dels pins com una deixalla momificada. El cucut amb prou feines se sent. Em sembla que el cucut passarà gana.

Deia un home que no podia tallar ni un arbre de la seva propietat. En canvi, a la baga del davant n´han fet una tallada de desenes i desenes. La destrossa ha sigut gran per fer-hi passar una carretera. Corriols de sempre on ciclistes també hi passaven enamorant-se dels llocs airejats, tranquils, perfumats... fora tot! Carreteres de bosc desnivellades, rampes que abans no hi eren... El bosc espatllat.

Tot sona a capital. La pineda d´en Gori. Cala s´Alguer a Pals, 2.000 habitatges? S´ha de ser boig per destruir el que queda. La balança es va decantant cap al mateix costat: l´especulació! I fa 40 anys que en Franco és mort.

Tots aquests noms de llocs de la Costa Brava a l´Empordà són cantats pels nostres músics de cobla. Jo, per això, els he conegut primer. I fa temps que veig que es convertiran, com tot, en urbanitzacions planificades totes igual. Un fracàs total. Ho sento molt.

No podreu fer res per impedir-ho?

Resposta a

Thomas Spieker

Carles Font President Cineclub Diòptria

Com a resposta a l´article publicat en aquest diari el 24/04/18 i signat per Thomas Spieker. Només voldria fer uns petits aclariments sobre el text.

En primer lloc, el missatge citat a l´article utilitza la paraula «contraprogramar» de manera irònica i no com el pretès combustible que deixa entendre l´articulista per una polèmica inexistent. Des de les associacions que programem actes culturals a la ciutat solem fer la broma que ens contraprogramem entre nosaltres. Sempre dintre d´una ironia que pot ser entesa si s´hi posa la més mínima bona voluntat per fer-ho. La llarga reclamació d´una agenda cultural, que cap regidoria de cap color ha pogut solucionar, i que potser rau en la intrínseca anarquia que caracteritza els nostres col·lectius, ha estat sempre motiu de debat i broma entre les entitats. A més, qualsevol associació sap que les programacions son fruit d´un equip i no decisió d´una sola persona.

En segon lloc, no és cert que el cineclub Diòptria no fos convidat a la inauguració del cinema Las Vegas. Lamentablement, cap dels integrants vam poder-hi assistir per diversos motius.

En tercer i últim lloc, la nostra posició sobre la remodelació del cinema s´ha mogut entre el respecte i l´entusiasme. Respecte per un esforç per part d´una iniciativa privada que intentava recuperar una programació cultural posant en risc el seu propi capital. Entusiasme per recuperar un cinema de centre després de les oportunitats perdudes en el passat.

Suposo que des de la posició maniqueista de la vida dividida entre els meus i els altres sigui difícil d´entendre que les opinions siguin fruit no de personalismes sinó de la ponderació de les raons que les sustentin. Salut i cinema per a tots!