18 de maig de 2018
18.05.2018

Cal buscar un nou president

18.05.2018 | 01:05

La tria del nou president de la Generalitat és segurament el pitjor error de la revolta desafiant de Catalunya. Va costar molt de temps deixar enrere l'essencialisme nacionalista del pujolisme. És a dir la idea que Catalunya ens precedeix als catalans. Es una idea estúpida: els morts no poden mai manar els vius. El passat no ens marca el que hem de fer de cara al futur, el passat ens dona lliçons per no perdre'ns i prou. Catalunya és, al meu parer, una nació perquè al llarg dels temps s'hi ha anat configurant, però, al final, ho és només perquè els catalans d'ara volem que ho sigui. Això és el que deia l'estatut de 2006 aprovat pel Congrés i el Senat espanyols. I és el que s'ha carregat l'ultranacionalista i essencialista TC. Es tracta de la idea expressada per Pi i Margall: «tradició passada pel tamís de la raó». O de Roca Farreras: «Generalitat però sense braços i amb sufragi universal».

La decisió de fer president Quim Torra ens trasllada a temps antics que semblava que havíem deixat enrere. L'ERC republicana, amb Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós, va encetar un camí laic cap a la república catalana. Un camí que es podia fer de bracet amb els federalistes i fins i tot es podia fer en castellà. En ser un projecte republicà era fonamentalment un projecte inclusió, propositiu, que no anava contra ningú i que entroncava amb una idea fraternal. Quan Francesc Macià proclama la república catalana des del balcó del Palau de la Generalitat ho fa així: «Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles».

Ara bé, la major part dels que critiquen Torra tenen articles molt pitjors i no tenen dret a dir ni mu. De fet encara no han criticat el feixisme espanyol. Però, a més, si en la campanya electoral del 21-D de 2017 Oriol Junqueras no hagués estat a la presó i hagués pogut fer campanya lliurement probablement hagués guanyat les eleccions i ara en comptes de Quim Torra, tan criticat amb raó, tindríem a Junqueras.

Si visquéssim una situació normal i acabéssim de nomenar el president de la república catalana, aquesta situació requeriria l'exigència de dimissió. Però estem amb una Generalitat anorreada i constantment humiliada. Ara Montoro en to xulesc anuncia que la intervenció econòmica continuarà. No es podrien contenir una mica? Als del PNB que hi hagi presos polítics o intervenció econòmica els és igual. Imaginem que els liquidessin el concert i la quota. I de passada que els donessin a Catalunya. Cal una àmplia coalició de republicans laics i d'esquerres, que siguin capaços d'oferir una proposta de futur que ens faci sortir dels essencialismes irracionals i catòlics que ens porten a l'abisme. La suma de diputats republicans d'esquerres fa 44, per 34 els republicans de centre-dreta. Cal buscar un nou president.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook