No estem en el millor moment de la democràcia. Una cosa molt profunda, un teixit còmplice i exigent, amb moments de benevolència imprescindibles, ha d'haver-se trencat, perquè un tipus com Donald Trump pugui enviar els seus assessors amb una maleta de bitllets perquè no parli l'actriu porno, o la model o la puta de luxe, i no passi res. Es veu que per a la manada que el vota no hi ha res que demostri més homenia que agafar a una dona per on et vingui de gust i cobrir-la de dòlars. Bill Clinton per una fel·lació desitjada i amb certa dosi de fascinació per les dues parts (segons Philip Roth), va ser examinat, perseguit i exposat a un obscè acte de fe. Es van acordar, de sobte, dels preceptes morals. Hi ha algú aquí?

Ja es veu qui mana en els aparells de creació de realitats paral·leles, de propaganda infecciosa. Una pista: encara que aparegui molta gent no estan fets pensant en la gent. En un passat gens llunyà fins a un tipus conservador com Ike Eisenhower denunciava l'indecent joc oligàrquic del complex «militar industrial», encara que estava, cert, Richard Nixon, però Nixon va acabar molt malament. Qualsevol dels dirigents sionistes de les primeres fornades podia semblar el príncep de Maquiavel al costat d'un talòs com Netanyahu que denuncia l'Iran amb una natura morta de DVD, que semblen acabats de ser intervinguts a un moreno del top manta, com a prova de l'agressió dels aiatol·làs a Israel.

Emmanuel Macron té De Gaulle com a model, però és més baixet en tots els sentits, encara que, almenys, és un europeista. Fora d'Europa ens esperaria el feixista Orban, el cínic Putin o Theresa May, que no és, precisament, Churchill. Estats Units alimenta qualsevol dependència entre xiïtes i sunnites per aconseguir que els musulmans es matin entre si: si Europa no és capaç d'allunyar-se de tals plans, el Diluvi ens plourà a nosaltres, Amèrica està lluny de la Meca. Ja només faltava Kim Yong-un repartint-se l'entrepà de mortadel·la amb Trump després d'haver-se barallat al pati del col·legi a veure qui la tenia més llarga.