El preu dels pisos de lloguer o en venda s'ha col·locat en nivells que no corresponen ni de lluny a les possibilitats econòmiques del ciutadà mitjà d'aquest país. La gent comença de nou a sol·licitar préstecs que en molts casos no podrà tornar i el deute particular creix a un ritme desconegut des de fa anys. Vol dir que estem davant de l'inici d'una altra bombolla immobiliària. ¿Però quina importància té una bombolla immobiliària enfront de les incoherències d' Iglesias i Montero, o els problemes del PP, que en les enquestes se'n va pel pedregar, o a la vigorèxia de Ciutadans, formació obsessionada pels pectorals? Hi ha una transferència de la massa muscular del cos de la dreta al cos de la dreta i mitja. Aquest espectacle, afegit a la inoperància del PSOE o Podem, no ens permet observar l'evolució del cost de la vida. La política pertany ja a la indústria de l'entreteniment. Pa, futbol i Rajoy. A Cifuentes caldria fer-li un monument pel joc que ha donat. Potser l'hi facin. Mentrestant, les seves penes han estat substituïdes per l'enemistat manifesta entre la vicepresidenta del Govern i la ministra de Defensa, a més de pel xalet de Podem.
Queda espai per vigilar el desenvolupament de la bombolla? Amb franquesa, no. De manera que vostè, ciutadà necessitat, contribuent del piló, s'asseu a veure el telenotícies i escolta que els pisos han tornat a pujar, posem que un 10%, en l'últim any. La notícia no és innocent (cap no ho és). El que li estan dient en realitat és que és vostè un ximple per no ficar-se en una hipoteca com la d'Iglesias. Després de tot, l'habitatge que adquireixi avui per ics el podrà vendre d'aquí a un any per dos ics. A què, doncs, aquesta mania d'estalviar uns diners pels quals no percep ni el cost de la inflació? Va, abandoni el sofà i corri al banc de la cantonada a formalitzar un crèdit. Pensi que una persona sense crèdit és una persona desacreditada.
El més probable és que quan vostè es decideixi a entrar en el corrent creditici general, esclati la bombolla i li dinamiti la cartilla d'estalvis que amb tant d'esforç havia construït. Però, què importa aquesta pèrdua tenint en compte tot el riure que ens fan els nostres dirigents polítics?
