26 de maig de 2018
26.05.2018

Cartes

26.05.2018 | 00:53

Màrqueting
Jordi Turon Girona
Joan López Alegre (exdiputat del PPC) llicenciat en Geografia i Història per la UB també va estudiar Comunicació i Màrqueting a Esade. Temps era temps, va treballar de professor en un col·legi concertat. El dilluns dia 21 va esmenar un tertulià de RAC1 que comentava la situació del català a València. «A València parlen valencià», li va dir l´il·lustre exprofessor. Amb estupefacció intel·lectual, se li pregunta si el valencià no és català. La seva resposta és una frase «rajoniana»: «El valencià és valencià i el català és català». Com que els que ara llegiu heu anat a escola, podreu valorar si aquest senyor ensenyava o a­doc­trinava, com han posat de mo­da. I ara em ve a la memòria que Cs va guanyar on abans guanyaven les esquerres (Vila-roja, Taialà, Can Gibert del Pla...) Potser algú que és un deu en Màrqueting els ha venut que els ultradretans els convenen més que no pas els de Catalu­nya en Comú-Podem, per e­xem­ple. El nacionalisme espanyol, el cor­romput PP, el frustrat PSOE i, sobretot, l´hispanopandèmic Cs no volen una Catalunya que es governi: la volen submisa o en conflicte. Per això, per tenir-la feliçment sotmesa, l´estratega López Alegre procura escampar la ignorància.


Esport base femení: igualtat?
Dani López Girona
El dimarts dia 22/05/2018, l´alcaldessa de Girona, Marta Ma­drenas, expressava al Diari de Girona l´èxit del futbol mas­cu­lí del Girona FC, i també del bàsquet femení de l´Uni Girona. Feia també referència al fet que tenien el compromís des de les administracions públiques que s´ajudi a l´esport d´elit femení i que les ajudes econòmiques potents, serien sempre per a l´esport base o l´esport femení.
També esmentava que les administracions havien d´ajudar més l´esport femení i que calia lluitar per tal que les dones no abandonessin l´esport molt abans que els homes.
Tot això, quan es llegeix queda molt maco, però, per desgràcia queda molt lluny de la realitat. El cas que jo conec és el del Gerunda FC, un modest club de futbol gironí, íntegrament femení, en el qual el seu president es deixa la pell per tal que tiri endavant. El Gerunda FC, comparteix unes instal·lacions municipals amb el Club Atlètic Sant Ponç, íntegrament masculí, però no tenen els mateixos drets que el Club Atlètic Sant Ponç.
Des de l´Ajuntament de Girona es van signar uns acords que no es compleixen. Els dimecres han de fer servir el més petit dels cinc vestidors disponibles i en una franja horària coincideixen unes 80 nenes al mateix vestidor. Tenen només un petit espai (rovellat, humit i amb rates) per guardar el material i no poden compartir l´ús del despatx que hi ha per tal d´atendre els pares de les jugadores. No es respecten els espais i horaris assignats al futbol femení, a més la gestió del camp està totalment monopolitzada, per la qual cosa no poden rea­litzar ni campus d´estiu ni Setmana Santa, esdeveniments, etc... i menys, compartir els ingressos del bar.
Per totes aquestes coses, quan he llegit l´article del Diari de Girona, m´ha sorprès molt, sembla ser que la regidoria d´Esports té coneixement del cas i no fa res al respecte per resoldre les desigualtats. Crec que les administracions NO s´estan posant les piles per ajudar l´esport femení. No fan res per evitar que les nenes, veient les desigualtats i l´ús de les instal·lacions, deixin l´esport molt a­bans que els nens.
Almenys pel que fa al Gerunda FC. Esperem que hi hagi més igualtat entre esport base masculí i esport base femení.


El procés acabarà amb tot
Miquel Roura Pla Girona
El llarg govern de Convergència i Unió des del restabliment de la Generalitat no va aconseguir arrossegar els immigrants cap al nacionalisme català, però no va ser poc mèrit el fet que tampoc els va posar en contra, quelcom que no es pot dir de la Lliga Regionalista d´abans de la Guerra Civil (vegi´s el Partit Radical d´Alejandro Lerroux). No obstant això, l´anomenat Procés pot tirar per terra tot aquest esforç de més de trenta anys en molts menys. I dic això perquè en els últims anys hem vist coses inimaginables no fa tant de temps: Barcelona plena de banderes espanyoles, una kale bor­roka antinacionalista que comença a agafar aires de rutina, una llengua catalana que ja és grupuscular a tot el litoral del Principat i, ben aviat, un president del Govern (del Govern central, vull dir) català, quelcom que no es veia des de l´efímera Primera República espanyola, fa quasi 150 anys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema