Des de l'any 2015, en funció d'unes necessitats de transversalitat i d'unitat en l'acció per a la consecució d'una república catalana, van néixer coalicions electorals com Junts pel Sí o el desembre passat Junts per Catalunya, plataforma electoral erigida entorn a la figura del president Carles Puigdemont, exiliat a Bèlgica des de finals d'octubre de 2017.

En tots dos casos, es van sacrificar les respectives sigles dels partits per aconseguir una única força electoral que representés l'independentisme.

Malgrat que es manté l'objectiu d'assolir la república catalana, ara per ara, els esforços del nou president, Quim Torra, se centren a poder constituir un govern que permeti aixecar l'aplicació de l'article 155 sobre l'autonomia catalana. Ja no es tracta d'aconseguir la independència, sinó de recuperar la plena autonomia configurada per l'Estatut de 2006.

Enmig d'aquest panorama tan complicat hem conegut la notícia que s'ha registrat un nou partit polític amb el nom de «Moviment 1 d'octubre». I, sincerament, no n'entenc el perquè.

El juliol de 2016, els militants de CDC vam signar l'acte de defunció del partit i em van crear un de nou, el Partit Demòcrata, amb la voluntat d'integrar en un espai polític central diferents sensibilitats polítiques, una confluència de democratacristians, liberals i socialdemòcrates.

El nou partit va adaptar el seu ideari polític a la situació actual, en què l'independentisme havia esdevingut una força molt important a Catalunya i, per primera vegada, va establir com un objectiu de la seva actuació política assolir que Catalunya esdevingués un Estat independent membre de la Unió Europea amb el propòsit de servir al futur Estat amb vocació de centralitat política i d'esperit social, liberal i humanista.

Continua sent vàlid el PDeCAT com a espai de síntesi de tota una sèrie de grups centristes que, a part de l'independentisme, tenen en comú molts altres trets ideològics?

Realment penso que sí.

Si un fet ha quedat clar a Catalunya els darrers sis mesos és que fer avançar l'autogovern de Catalunya fins aconseguir (si s'aconsegueix) l'objectiu final d'una república catalana serà molt feixuc i dur i, sobretot, serà molt llarg.

I em pregunto: cal convertir l'excepcionalitat en la regla que defineixi la política catalana? Entenc que no, cal continuar treballant per a la república, però fent-lo compatible, com a qualsevol país del món, en un context polític on els ciutadans puguin optar per diferents opcions polítiques on, a més de la qüestió de la independència, importin altres qüestions que defineixen la ideologia de cadascuna de les forces polítiques.

És en aquest context on crec que el PDeCAT continua sent un instrument molt vàlid per encarnar l'espai central de l'independentisme, però que, alhora, doni a l'elector una oferta diferenciada basada en propostes sobre política econòmica, estat del benestar, defensa de la lliure competència enfront dels oligopolis, preocupació per la gent gran i promoció de la natalitat, defensa de la petita i mitjana empresa i els autònoms, col·laboració del sector privat i públic en el desenvolupament econòmic i en la prestació de serveis per configurar una societat del benestar que sigui sostenible, lliure elecció entre escola pública i escola privada concertada, simplificació de l'estructura i funcionament de les administracions publiques, suport a la creació d'empreses i a la investigació en noves tecnologies, promoció de la inversió de multinacionals a Catalunya, atorgament d'un nou paper a la pagesia com a garants de la conservació del nostre patrimoni agrari, ramader i mediambiental, etc... En definitiva, una força que faci compatible la reivindicació de la república amb els plantejaments del centre reformista, social, liberal i humanista.

El juliol de 2016 quan vam crear el PDeCAT, vam dotar-nos d'un estatuts on la democràcia interna conformava el seu moll de l'os, des de de les bases fins a la direcció nacional. Aquesta democràcia interna ha estat sacrificada i, en les darreres eleccions al Parlament, els resultats de les primàries comarcals que va fer el partit, entre les quals la de la comarca del Gironès, van ser sacrificats per la creació de la nova plataforma Junts per Catalunya, on els candidats no van ser triats de forma democràtica.

I davant d'aquest fet em pregunto :

1r.- On està escrit que per continuar endavant amb el procés per aconseguir el màxim autogovern per a Catalunya (amb l'objectiu final de la república) s'hagi de sacrificar un dels elements vertebradors del PDeCAT, la democràcia interna?

2n.- On està escrit que, per eixamplar la base central de l'independentisme, els associats PDeCAT haguem de renunciar al nostre dret estatutari a escollir aquelles persones que aniran de candidats a les llistes electorals?

3r.- On està escrit que el PDeCAT (que va néixer precisament com a síntesi de posicions demòcrata cristianes, liberals i socialdemòcrates hagi deixat de ser un instrument vàlid per eixamplar la base social de l'independentisme?

Crec fermament que no ens cal cap moviment nacional nou, on una persona o un grup de persones preguin decisions i decideixen ells solets qui va o qui no va a una llista electoral, o quina estratègia política cal seguir. Crec fermament que ara, mes que mai, cal reivindicar l'exercici de la democràcia interna dels partits, ja que sense aquesta podem convertir la democràcia en una simple ficció.

Crec fermament que a Catalunya no li cal cap nova força política per eixamplar la base social de l'independentisme, perquè ja disposem d'un instrument per aconseguir-ho, i per fer compatible aquest objectiu amb un cos ideològic diferenciat d'altres forces polítiques, i que aconsegueixi encarnar la centralitat independentista, social, liberal i humanista. I aquest instrument, té noms i cognoms: el Partit Demòcrata.