Escric aquesta columna sense saber qui serà president del Govern espanyol avui, depenent de si dimiteix -o ha dimitit- Mariano Rajoy. Molt menys sé quin serà el pròxim pas en aquesta ruleta russa en què s´ha convertit la política espanyola d´ençà que va sortir la sentència del cas Gürtel. Sí que escric sabent que la borsa espanyola torna a caure i s´ha situat ja per sota dels 9.500 punts, perdent allò guanyat en tot l´any. La prima de risc, influïda també pel que passa a Itàlia, ha encarit més els diners. Els interessos del deute pujaran. Hi perdrem tots. A curt termini, entrem en un període de desconcert sobre què passarà. Els Pressupostos Generals de l´Estat estan aprovats -per cert, gràcies al PNB- i això assegura el compliment d´uns mínims. A Catalunya, agradi més o menys, ja hi ha un Govern nomenat i tot fa pensar que començarà a treballar un dia d´aquests, esperem que tocant amb els peus a terra. Mentre els polítics fugats envien fotos a la xarxa passant-s´ho d´allò més bé, els presos segueixen a la presó. Alguns portem dient de fa molt temps que els mateixos protagonistes no poden solucionar els problemes que s´han anat engreixant. Tots sabem que ni Mariano Rajoy ni, menys encara, l´exalcalde de Girona, serveixen per a tasques futures. Caldrà veure què passarà ara. Sí em sembla obligatori que a Espanya hi hagi noves eleccions com abans millor, sigui qui sigui el president del Govern a hores d´ara. Es l´única manera d´aclarir escenaris. Es nota que n´hi ha alguns que tenen molta pressa perquè això passi. De fer especulacions en sabem tots, però els ciutadans moltes vegades sorprenen. Tot estarà més obert que mai. La campanya que vingui serà dura, plena de retrets. Volaran els ganivets, però tots hauran d´anar molt amb compte perque el futur parlament necessitarà de noves aliances. És clar que sempre hi haurà el PNB per decidir amb qui aliar-se en cada moment.
