Produïm, ens relacionem, aprenem i ens comuniquem avui d´una manera molt diferent a com ho fèiem fa només deu anys. En el nou escenari, les persones i el coneixement són les bases d´una societat que ha de ser més justa, i estic convençut que disposarà d´un model productiu innovador, sostenible i més competitiu, capaç d´assegurar el benestar col·lectiu. Per aconseguir-ho, però, necessitem un nou tipus de professionals que tinguin ben entrenada la capacitat de copsar a l´oceà d´informacions disponibles, de prendre decisions amb immediatesa i d´ajudar a definir la millor manera de fer el treball.
Com haurien de ser aquests nous experts? Han de ser capaços de trencar la frontera tradicional entre ciències i lletres i, per tant, haurien de rebre una formació específica en disciplines humanístiques. Ens calen persones que hagin interioritzat els reptes i les oportunitats de la globalització i la intel·ligència artificial, dels nous models productius en xarxa i la telepresència, avenços tots que ens obren finestres d´oportunitats, sempre i quan tinguem cura de proporcionar una educació adaptada als nadius digitals.
Per transformar la humanitat haurem d´entendre l´actual revolució. Avui gaudim de molts aparells (rellotges, polseres, etc) que es connecten amb altres estris i amb nosaltres mateixos i ens diuen, amb més precisió que mai, qui som, com vivim i si estem sans o malalts. Avui tenim instruments que fa uns anys eren impensables i en menys d´un any tota la realitat haurà tornat a canviar. Amb aquesta velocitat de moviment hem de reflexionar sobre el que anomenem la revolució 4.0 i haurem de respondre als clàssics: Qui som? i Com veiem el món?
Aquestes preguntes no tenen resposta fàcil, però ens hi hem d´apropar des de la vessant humanística. No hi ha més remei perquè donant sentit al comportament humà podrem contextualitzar com coexistiran la tecnologia i la societat en les properes dècades.
L´educació ha de ser l´eina per crear aquests nous professionals, que ens han d´ajudar a aprofitar les oportunitats de creixement personal i professional que impliquen aquests canvis. La honestedat, la recerca de la veritat, la justícia, la prudència, el respecte i, sobretot, el sentit de la responsabilitat, són consideracions essencials dins de l´àmbit professional que les humanitats desenvolupen amb l´objectiu de trencar tòpics i paradigmes del passat i preparar els treballadors pels desafiaments del futur. De fet, dos de cada deu llocs de treball estaran en directa o indirectament vinculats amb les humanitats digitals.
Volem una ciutadania hàbil per comprendre els nous models productius i de comunicació. La formació que requeriran per afrontar els reptes de futur haurà d´integrar el component humà en la presa de decisions, assumint el poder transformador de la tecnologia. Volem, en definitiva, unes humanitats digitalitzades per «humanitzar» la tecnologia.
