03 de juny de 2018
03.06.2018
DIARI DE SESSIONS

I va passar... (història viscuda)

03.06.2018 | 06:30
I va passar... (història viscuda)

Quan dimarts a dos quarts de vuit del vespre Carles Campuzano i un servidor ens vam asseure amb els dos enviats de Pedro Sánchez, van començar amb un: «No tenim gens segur guanyar aquesta moció, la fem per imperatiu de les circumstàncies i ara tot just ens posem a parlar amb els altres grups».
Divendres 1 de juny, a dos quarts de dotze del migdia, Pedro Sánchez era investit nou president del Govern d´Espanya. Què ha fet possible aquesta primera moció de censura victoriosa en quaranta anys de règim democràtic? Alguns apunts d´una setmana plena d´anotacions al dietari:

Ganes
Els parlamentaris del PP posaven una cara desconsolada i deien amb els ulls: «Què hem fet perquè ningú ens vulgui bé, perquè ningú ens vingui a socórrer? Aquesta sensació, en una circumstància o altra, l´hem tingut tots en algun moment de la nostra vida. Una cosa ha estat el discurs incendiari del portaveu del PP –torna la teoria de la conspiració, com després de l´11-M del 2014, per fer més suportable el dolor a través de l´autoengany–, però els quadres i diputats del PP estan en fase d´introspecció i revisió sota la pregunta: «Què hem fet malament?».
Les mirades, a poc a poc, es van dirigint cap a la vicepresidenta del Govern en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría –la primera de la classe, opositora brillant, nas polític crònicament obturat i equivocat. També les mirades es giren cap a l´enemic exterior, que ara per al PP és Ciutadans, uns nois desentrenats i una mica baixos de reflexos.

L´anunci d´una nova moció
L´anunci d´una nova moció per part de la jove promesa Albert Rivera va ser determinant per acabar coagulant els vots del PNB amb el sí a la censura. Albert Rivera, l´adonis gelós perquè havia perdut el favor dels focus i l´aplaudiment dels que el van patrocinar i impulsar. Aquesta nova moció amb un únic punt, eleccions d´immediat, va decantar el PNB cap al sí. El PNB, partit reflexiu, no vol eleccions ara. Vol compliment del pacte pressupostari i preparar les eleccions basques.
Ciutadans sempre ha estat, fins avui, una penya d´amateurs. Mai van ser fidels al PP, ells sí que van practicar la superioritat moral. Després de la votació i èxit de la moció, un diputat dels taronges em diu amb total sinceritat: «No us veig entusiasmats, no aplaudiu ni us heu aixecat».
Li dic que en política cadascú administra els seus vots, la seva representació i els seus èxits com millor li interessa. Que la política no és hooliganisme ni aquesta insuportable superioritat moral que se´ls ha quedat amb cara de color de paper de fumar.
Les seves presses eren només els seus interessos. Com fer córrer que Rajoy havia de dimitir per aturar la moció de censura –quina cosa– és un frau de llei. Aquest error de Ciutadans va ser clau perquè el PNB es tombés cap al sí.

Error de calendari
La presidenta del Congrés, tercera autoritat de l´Estat i que ara exercirà un potent contrapès al president socialista en la dimensió institucional i de l´agenda parlamentària, va convocar el debat amb caràcter immediat. El càlcul era que el PNB no s´atreviria a votar que sí amb els pressupostos encara pendents de votació en el Senat. El càlcul era que els telèfons dels poders que enllacen Bilbao i Madrid pararien la censura. Una lliçó d´aquests temps és que els anomenats poders fàctics tenen menys poder que fa uns anys, que sempre.
I que les coses passen, moltes, malgrat ells i les seves opinions i trucades. Convé prendre nota d´aquesta nova realitat. El PNB escoltava els enllaços entre Bilbao i Madrid però encara escoltava més els pensionistes indignats –senyores i senyors del PNB en manifestació per unes pensions dignes– que han tingut les manifestacions més grans i perllongades en els carrers del País Basc.

No es pot governar
contra Catalunya
Lliçó apresa pels despistats, especialment l´atrofiat servei d´estudis de la Moncloa del PP: no es pot governar contra Catalunya i convertir «el cas català» en l´ase dels cops pels rèdits electorals en altres parts de la península. Al final, el nombre de votants, diputats, massa crítica... acaba sumant si Catalunya es converteix en moneda de canvi pel rèdit electoral.
Els sis diputats gironins al Congrés hem votat «sí» a la censura i hem fet possible un nou govern. Estic convençut que els sis parlamentaris ens sabrem coordinar i cooperar per fer respectar els interessos dels gironins i deixar enrere aquests set anys i mig de govern del PP.
Va ser just a Girona on SSS va fer pràctiques de català amb aquell «Diplocat en liquidació» amb una s aflautada i que ofenia les orelles. Aquella s sembla el soroll del remolí que ha acabat xuclant el solitari i poc tractable govern del PP, el de les porres de l´1 d´octubre.
L´excap de gabinet d´Aznar, ara senador, se´m va acostar el divendres després de la votació i em va dir: «No sabéis dónde os habéis metido!». La seva mirada més aviat era de pregunta que l´interpel·lava a si mateix.
Ara, l´estabilitat, el bon to i un futur més respirable només està en mans d´aquell a qui, una mica per sorpresa, li hem dipositat la confiança amb reserves. Com diu en castellà: «prendió», les precondicions devien ser molt sòlides.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema