Des de fa un temps, es poden veure a determinades cantonades i cruïlles de carrers de la ciutat de Girona diverses persones -majoritàriament molt joves- amb unes carpetes a la mà, amb un distintiu penjat al davant i una armilla de color cridaner. Són personal de diferents ONGs que, sempre amb un somriure, intenten captar l´atenció dels vianants. El que passa és que situant cinc persones en una cantonada de només 10 metres l´únic que aconsegueixen és un efecte contrari. Provoquen una situació d´intimidació i llavors els vianants es veuen obligats a fer un eslàlom per evitar-los. No crec que sigui la millor opció ni el millor mètode per demanar la col·laboració econòmica. ­Insisteixo, l´efecte és al contrari, tothom mira de defugir. I em fa pena perquè penso que en el món que vivim la solidaritat ha de ser una prioritat en l´àmbit individual. I em sap greu també per la gent que intenta fer aquesta feina perquè suposo que, si constantment la gent t´està esquivant, al cap del dia la fustració deu ser gran. Si aquesta captació es fes amb una taula informativa potser la resposta de les persones seria molt diferent. Sé que s´aprofita sovint la celebració d´alguna fira o mostra per situar punts informatius d´aquestes característiques. Doncs així hauria de ser.