Una setmana després del seu nomenament, el nou president del Govern, Pedro Sánchez, segueix recollint èxits de màrqueting davant l´opinió pública. En aquest cas, a través del nomenament del seu nou Govern, caracteritzat (dins i fora de les nostres fronteres, per periodistes afins i no tant) per: el seu feminisme (11 dones, entre els seus 17 membres, una cosa sense equivalent en els altres governs continentals), europeisme (amb la inclusió d´expertes en política comunitària com la nova responsable d´Economia, Nadia Calviño), gay-friendly (a partir de la presència, mèrits professionals a part, de Fernando Grande-Marlaska i Màxim Huerta) i innovació (gràcies al nou ministre de Ciència i Universitats, l´astronauta Pedro Duque).
Enfront dels temors que afavorien PP, Cs i els seus suports mediàtics, que es formés un Executiu que inclogués simpaties podemites (no hi ha notícies sobre aquest tema) o complicitats amb els independentistes (el nomenament de José Borrell, a Exteriors, exerceix de tallafocs davant la dialogant Meritxell Batet, a Administracions Públiques), l´oposició ha quedat emmudida, observant com Sánchez componia un Executiu de perfil centrista i modernitzador, a l´estil Emmanuel Macron-Justin Trudeau, sense necessitat de guanyar les eleccions.
A l´espera de les primeres decisions governamentals (que, forçosament, no tindran impacte econòmic, a l´haver de tirar endavant uns pressupostos que no són seus), el PP està embrancat en la recerca d´un successor de Mariano Rajoy al capdavant del partit, mentre que Albert Rivera s´ha quedat amb la cara d´incredulitat d´aquell a qui han robat la cartera i encara es palpa les butxaques, buscant una explicació al que ha passat.
