Vivim temps interessants. Una època que paga la pena observar. Hores que duren dies i anys que semblen mesos. Pel damunt dels nostres caps transita un pèndol fenomenal. A estones es mou lent i, en el moment menys esperat, s´activa amb una velocitat vertiginosa. Tot passa i costa saber que queda. Hi ha qui aventura culpables de la incertesa i necessita aferrar-se en algun lloc sòlid. La solidesa d´arguments i raons, però, trontolla, s´enfonsa i sura d´una manera aleatòria. El món ha esdevingut un artefacte que, curiosament, és líquid i rocós al mateix temps i que, segons el caprici del pèndol, cada dia es manifesta d´una manera o una altra. Cau el govern de l´Estat espanyol i la confusió s´apodera de la classe política. La infelicitat assalta fortaleses fins ara inexpugnables i qui contemplava com els cadàvers dels adversaris passaven davant de la porta de casa seva, gràcies a una decidida paciència, ara escolta com l´enterramorts clava els claus del seu taüt. Són temps conflictius, en els quals, per intentar entendre el present i el futur immediat, es recorre als mites. Així, es posa de moda Frankenstein, el monstre cosit pel doctor Víctor Frankenstein que li hauria agradat ser sastre. Representa la política feta de retalls en un territori en el qual fa temps que hi ha campat el comte Dràcula, que no ha cosit mai res sinó que, com la seva naturalesa li demana, s´alimenta de la sang del veïnatge sense discriminar homes, dones, nens o classe social. El balanceig del pèndul també comporta l´arribada dels no-morts als hemicicles. Il·lustres revenants. Desapareixen figures del museu de cera i és conforma un tapís desinfectat i cosit amb tots els colors menys el groc. Misteri.
