Qui hi té tranc ho endevina és el títol d´un llibre d´endevinalles. El volum en conté 2.000 en forma de glosa tradicional mallorquina. El seu autor és el manacorí Antoni Llull Martí.
Antoni Llull és un prestigiós lingüista. Aprengué a llegir, abans de començar l´escola, en els llibres de Rondaies de Mn. Alcover. Ben aviat descobrí el primer tom del Diccionari català-valencià-balear. Li agrada dir que en llegir-ne la introducció li quedaren clares per sempre l´extensió territorial i la unitat de la llengua catalana.
El 1979 aparegué la primera de les seves obres: Vocabularis temàtics. De llavors ençà, la producció ha estat incessant: El lèxic de mossèn Alcover (1987), Felicitacions en 500 llengües (1992), Reflexions sobre la saviesa dels proverbis (1994), Bruixat per la llengua (2001), Diccionari d´expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d´En Jordi des Racó (2008 i 2018), Prenint el demble a les paraules (2009), Diccionari de noms de persona històrics i tradicionals a Mallorca (2010)...
Ha conreat profusament l´aspecte lúdic de la llengua en una vintena llarga de publicacions que ell mateix componia, editava i fins i tot relligava, i amb les quals obsequiava les seves amistats per les festes de Nadal. És un corpus d´una riquesa extraordinària on es poden trobar endevinalles, etimologies de noms en diverses llengües, frases insòlites, gloses, jocs de paraules, palíndroms, receptes i remeis...
Qui hi té tranc ho endevina és una obra excepcional. No sols perquè hi ha fet feina, de manera intermitent, durant prop de 37 anys, sinó també perquè no tenim notícia que, en extensió i forma de composicions, s´hagi publicat cap obra semblant.
Llull agafa com a model les fetes antigament pels glosadors mallorquins, però moltes tenen per objecte coses actuals. N´hi ha de senzilles i n´hi ha d´altres de solució prou difícil, tot entremesclat. En reproduïm algunes:
«No pot complir anys cada any,/ ni pot fer-ho cada dos;/ emperò en pot viure molts,/ i això no té res d´estrany.» (Els nascuts un 29 de febrer.)
«Quan em pos a navegar,/ puc arribar molt enfora,/ sense sortir a defora/ ni ficar-me dins la mar.» (Navegar per internet.)
«De vocals només n´hi ha dues//entre quatre consonats,/ i és un joc dels importants,/ que quan hi jugues poc sues.» (El joc d´escacs.)
L´obra d´Antoni Llull té un fil conductor: defensar, preservar i enaltir la llengua catalana. I gaudir-ne molt. Gràcies i molts d´anys, benvolgut Antoni!
