Pedro Sánchez és un autèntic corredor de fons. Amb només 84 diputats, amb la meitat del PSOE en contra i sense el suport de la majoria de diaris, ha aconseguit arribar a La Moncloa. Qui ho havia de dir, no? Per cert, en només vuit dies la línia editorial del diari El País ja ha canviat. I per tal que no hi hagi sorpreses el grup Prisa ha designat com a directora la veterana periodista Soledad Gallego-Díaz, per la qual cosa el PSOE s´assegura des d´ara una portada cada matí al seu favor. La comprensió dels darrers temps envers el PP i Ciutadans s´ha acabat.
De ben segur que allò més convenient hauria estat la convocatòria d´eleccions, però l´arribada de Sánchez al govern és totalment democràtica i la moció de censura és un mecanisme constitucional que ha servit per a castigar Mariano Rajoy davant els casos de corrupció del Gürtel.
El nou govern suposa una alenada d´aire fresc davant l´immobilisme dels seus antecessors. No sembla un govern interí i hom té la impressió que ha arribat amb l´objectiu d´esgotar la legislatura. Molts noms no procedeixen de la pedrera socialista i fins i tot algun d´ells el tenia en cartera un Albert Ribera que encara no ha reaccionat a l´ensurt de perdre la iniciativa i algunes complicitats de noms il.lustres de professionals de despatxos madrilenys.
Sóc dels que no m´esperava un govern d´aquestes característiques. Crec que és un govern millor que els de Zapatero que si bé significaren alguns avenços socials, fracassaren estrepitosament en matèria econòmica.
Ara l´arribada de Nadia Calviño garanteix molta tranquil·litat i seriositat. Per cert, l´actual ministra va tenir un paper decisiu en la primera OPA de Gas Natural sobre Endesa, atès que en aquells moments era subdirectora del servei de defensa de la competència.
L´Oficina econòmica de presidència pràcticament desapareixerà i ella mateixa presidirà la Comissió delegada d´afers econòmics. Fins ara ocupava aquest càrrec Mariano Rajoy. S´han acabat doncs les picabaralles entre els Ministeris d´Hisenda i d´Economia I això és un molt bon senyal.
A Hisenda Mª Jesús Montero té experiència de govern a Andalusia i en el grup econòmic hi ha personatges solvents com Planas a Agricultura; Valerio a Treball; Ábalos a Foment i Teresa Ribera a Transició Econòmica. Aquesta darrera ja formava part del govern de Zapatero i de ben segur que introduirà l´aposta de les energies renovables, a les quals el PP no els tenia cap simpatia.
La quota catalana la protagonitza Meritxell Batet, que haurà de fer front al conflicte català. D´entrada ja ha ofert un diàleg que fins ara no s´abonava des del govern conservador. Els independentistes, però, tenen dos ossos al davant com Josep Borrell i Carmen Calvo. Aquesta darrera negocià amb el PP l´aplicació de l´article 155 i el nou ministre d´Exteriors ha participat molt activament a les manifestacions de Societat Civil Catalana.
El jutge Marlaska i el ministre de Cultura, Màxim Huerta, eren dos personatges de l´òrbita d´Albert Rivera. Mentre el primer fou un dels vocals proposats pel PP al Consejo General del Poder Judicial, el segon mantenia una relació personal amb el líder català.
Pedro Sánchez liderarà una nova etapa i en dues setmanes ha capgirat les enquestes. L´ABC ja el donava el proppassat diumenge guanyador en unes hipotètiques eleccions. Però l´oposició parlamentària d´ara endavant serà ferotge. Fins i tot Pablo Iglesias està enfadat. I ja no diguem PP i Ciutadans, mentre que ni ERC, ni PDeCAT, ni PNB li donaran un xec en blanc. El futur serà apassionant i caldrà posar-se el cinturó de seguretat perquè s´apropen molts revolts a la carretera.
