13 de juny de 2018
13.06.2018

Primers passos de Frankenstein

13.06.2018 | 06:00

En alguns mitjans, sobretot de la dreta política, s'ha qualificat la coalició de partits que van fer possible la moció de censura contra Rajoy de «projecte Frankenstein», en la mesura que recorda el famós personatge de la novel·la de Mary Shelley. Un personatge monstruós fet amb trossos de cossos trets de sales de dissecció d´escoles de medicina, patíbuls i cementiris, al qual el seu creador, Victor Frankestein, aconsegueix donar vida al seu laboratori. Aquest ser estrafolari comença el seu camí pel món animat de sentiments bondadosos cap al gènere humà, però el rebuig, moltes vegades violent, que suscita la seva presència, li agreja el caràcter i acaba cometent diversos crims.

Hem vist, i de manera especial en el cinema, moltes versions sobre aquesta fantasia, però mai vam imaginar que pogués servir per qualificar una coalició de partits amb idearis incompatibles fins que el socialista Rubalcaba la va utilitzar el 2016 per argumentar l'absurd polític d'un Govern del PSOE amb Podem, Convergència, PNB, Esquerra, Bildu i altres (justament el que acaba de passar dos anys després beneficiant-se del seu conjuntural suport parlamentari). Salta a la vista que l'advertència de Rubalcaba no s´ha tingut en compte i Sánchez s'ha atrevit a formar un Govern monocolor que neix amb una evident minoria d´escons al Parlament i una majoria de dones ocupant carteres ministerials, cosa que pot ser una bestreta de laboriositat i discreció, virtuts que solen atribuir-se sempre al gènere femení.

Per cert que, en la presa de possessió del càrrec davant el Rei, ja es va notar un canvi protocol·lari en prometre algunes d´aquestes mantenir en secret les deliberacions del «consejo de ministros y ministras». La novetat de la majoria feminista i el perfil biogràfic d´alguns dels governants van animar les tertúlies i hi va haver un columnista que es va donar per content amb el simple fet que ja no estiguessin al comandament de la nació l'anterior president i els ministres que cantaven la coneguda cobla legionària sobre el «novio de la muerte». Així doncs, els primers passos de Frankenstein (que diria Rubalcaba) són prometedors i falta per veure com respondrà a les demandes dels que amb els seus vots li van permetre arribar a la presidència del Govern. I tant se val, a aquests efectes, que les hagi negociat abans de la moció de censura que després, o que siguin producte d´una ocurrència d´última hora o impossibles de complir. En la lluita política, com en l´amor, tot s'hi val.

Conscient d'això, el senyor Sánchez ha dirigit una carta als seus ministres que ve a ser alguna cosa així com un manual ­d´instruccions perquè no treguin els peus del plat, ni en projectes ni gastant més diners dels ja pressupostats pel Govern anterior. Falta saber si li faran cas donada la proverbial loquacitat espanyola. Per exemple, com acaba de fer la ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, en proclamar la urgència d´una reforma de la Constitució espanyola per adaptar-la, se suposa, a una solució federalitzant asimètrica, que és la fórmula preferida pels socialistes catalans. Una reforma complicada de quallar perquè necessita una majoria de dos terços al Congrés i al Senat. I només amb Frankenstein no arriba.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook