Milers d'estudiants afronten aquesta setmana la selectivitat, la prova d'accés a la universitat que culmina dos anys de Batxillerat enfocats, sobretot, a la recerca d´una bona nota. En tres dies, els alumnes es juguen prop de la meitat de la qualificació que els permetrà situar-se millor o pitjor en la cursa per triar grau universitari.
Com a pare d'alumnes de Primària, celebro el canvi del model educatiu en els darrers anys, en què cada vegada s´aposta més per preparar els alumnes per competències. Però què passa quan arriben a Batxillerat? Només cal parlar dos minuts amb un dels adolescents esquizofrènics que aquests dies estudien a contrarellotge, el principal esforç de professors i alumnes és preparar bé la selectivitat destinats a superar una prova de tres dies, i unes quantes setmanes intenses en què el més important és «empollar» conceptes per vomitar-los en els exàmens.
És aquest el model educatiu que volem? No es poden buscar altres filtres per accedir als graus universitaris mantenint la igualtat d´oportunitats que garanteix l´actual model? Mentre en les etapes més primerenques de l'educació, escoles, professors i administració han fet un esforç per innovar, en l'etapa prèvia a la universitat tot continua igual que fa dècades. Potser seria hora de canviar.
